La tesi doctoral de Josep Gunnar Horrach Armo analitza les conductes deslleials de les plataformes digitals, la competència dels tribunals nacionals per jutjar aquestes pràctiques i la determinació de la llei aplicable en supòsits transfronterers
Els últims anys, s'han creat moltes plataformes digitals i aplicacions intel·ligents (apps) que han tingut un fort impacte en alguns sectors econòmics. La tesi doctoral de Josep Gunnar Horrach Armo analitza el paper que hi tenen algunes de les plataformes virtuals més destacades, com Airbnb, Homeaway, Uber, Cabify o BlaBlaCar, per determinar, en primer lloc, si resulta adequat enquadrar-les en la coneguda com a economia col·laborativa (sharing economy). A aquest efecte, es conclou que resulta més adequat parlar de l’«economia de les plataformes virtuals», atès que moltes plataformes que es consideraven col·laboratives en realitat tenen una finalitat lucrativa.
Una vegada que ha indicat els caràcters i els orígens de l’«economia de les plataformes virtuals», la recerca se centra a analitzar un dels aspectes que va suscitar més polèmica des que aparegueren aquestes plataformes: el de la possible competència deslleial respecte dels operadors econòmics preexistents. En aquest sentit, l’investigador ha analitzat tant les conductes d'aquestes plataformes digitals com dels subjectes que intervenen a través d'aquestes per determinar quines són susceptibles de ser qualificades de deslleials.
En aquest àmbit, té una rellevància especial la conducta deslleial denominada «infracció de normes concurrencials», la qual consisteix a obtenir un avantatge competitiu en el mercat gràcies a l'incompliment de normes que regulen una activitat econòmica determinada. Així, per exemple, constitueix un clar exemple de deslleialtat per «infracció de normes concurrencials» oferir serveis de transport de passatgers (això és, oferir un servei similar al servei de taxi) sense disposar de la llicència administrativa oportuna, atès que el subjecte que presta el servei està en una clara posició d'avantatge en el mercat respecte dels altres oferents, la qual s'ha obtingut de manera il·legal.
Una vegada que ha analitzat les conductes deslleials més rellevants, Gunnar ha pogut realitzar l'anàlisi des del punt de vista del dret internacional privat, matèria en la qual s'emmarca aquest treball. Aquesta anàlisi consisteix a determinar davant quins tribunals es pot interposar una demanda per competència deslleial i quina llei haurà d'aplicar-se en el context de les plataformes virtuals.
Així doncs, s'ha de tenir present el freqüent caràcter transnacional de les empreses titulars d'aquestes plataformes o apps i, així mateix, el caràcter deslocalitzat del ciberespai (internet) en el qual es realitzen algunes de les conductes deslleials. Per això, no resultarà estrany que l'infractor i el perjudicat estiguin situats en diferents estats i sigui necessari determinar els tribunals competents i la llei aplicable.
Així, per exemple, si la plataforma virtual és alemanya, actua en el mercat espanyol i els subjectes afectats per un acte deslleial són francesos, cal preguntar-se si seran competents els tribunals espanyols, si serà aplicable la llei espanyola, l'alemanya, la francesa o una altra. En el treball s'intenten resoldre aquests interrogants jurídics, indicant com han d'interpretar-se les normes que regulen aquestes qüestions (tenint també present l'opinió dels experts en la matèria i les resolucions dels tribunals) i, finalment, proposant solucions legislatives quan les normes preexistents no resultin adequades.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: La determinación de la jurisdicción y la ley aplicable en materia de competencia desleal en el marco de la economía de las plataformas virtuales
- Autor: Josep Gunnar Horrach Armo
- Programa de doctorat: Dret
- Directors: Federico F. Garau Sobrino i Sílvia Feliu Álvarez de Sotomayor
Data de l'esdeveniment: 23/10/2020
Data de publicació: 23/10/2020