Els investigadors Raúl Toral i Luis Fernández Lafuerza, de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (CSIC-UIB), han elaborat un model sobre l'evolució de la distribució dels cognmos a l'Estat espanyol a partir del Projecte de llei del Registre Civil que el Consell de Ministres aprovà el passat 23 de juliol. El Projecte de llei preveu que, en cas que no hi hagi acord entre els progenitors per fixar l'ordre dels cognoms del nounat, la posició d’aquests es determinarà per ordre alfabètic, la qual cosa afavoreix els cognoms que comencen per les primeres lletres de l'abecedari enfront dels que comencen per les darreres.
Els investigadors de l'IFISC, un organisme de recerca mixt entre la Universitat de les Illes Balears i el Consell Superior d'Investigacions Científiques, han quantificat en quina mesura disminuirà o augmentarà la freqüència d'un cognom, segons la seva posició en l'ordre alfabètic, en un període de temps determinat. El resultat depèn fortament de la proporció de parelles que es posen d'acord per triar els cognoms.
Els resultats de l'estudi indiquen que si pares i mares es posen d'acord en un 50% dels casos, aleshores els cognoms que comencen per les darreres lletres de l'alfabet disminuiran la seva presència 10 vegades abans de 5 generacions. És a dir, si a dia d’avui hi ha 17.000 persones aproximadament que porten el cognom Velàzquez, al cap de cinc generacions només n’hi haurà 1.700. Però si, per exemple, el percentatge d'acords és del 95%, la mateixa disminució requerirà unes 50 generacions. Consideracions d'aquest estil poden ajudar a dissenyar un procés que, sent favorable a les polítiques d'igualtat, no representi cap variació de la distribució estadística dels cognoms.
Documents relacionats
Data de publicació: 11/11/2010