La comunitat universitària i, en nom seu, la Rectora expressen el seu dol per la mort del pare Antoni Martorell Miralles, TOR, doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears.
Antoni Martorell Miralles. Montuïri l9l3
Ja als cinc anys el seu pare el féu estudiar solfeig, i als deu anys va ingressar en el seminari dels pares franciscans de la Porciúncula, on va seguir els estudis propis de l'Orde, que, aleshores, seguien molts joves dotats intel·lectualment, dels quals un deu per cent continuaven i prenien l'hàbit franciscà. Als setze anys féu un any de noviciat, seguit de tres cursos de Filosofia i tres més de Teologia ja a Roma.
Cursà els estudis oficials de Música al Conservatori de les Balears, on fou deixeble, entre d'altres, dels prestigiosos mestres Jaume Roig, Rafel Vich i Joan M. Thomàs. Fruit d'aquests estudis fou el Títol Superior de Piano pel Conservatori de València. Transferit a Roma, amplià estudis de composició, formes musicals, cant gregorià, orgue i orquestració, amb els mestres Dobici, Casimiri, Refice, Vignanelli, Suñol, Gajard, Morricone, Higini Anglès... La seva tesi acadèmica tractà del tema Les formes gregorianes en la himnòdia de Tomás Luis de Victoria, i aconseguí al final d'aquests estudis romans els títols de Compositor, Mestre de Cant Gregorià i Organista.
La seva activitat musical a Roma fou intensa i llarga: ocupà el càrrec d'organista de l'església nacional dels Estats Units, tasca que exercí brillantment durant quasi quaranta anys; i poc després fou nomenat director de Cant Coral a l'Ateneu Americà del Vaticà, a més de responsable musical i director de la parròquia de la Nativitat, i organista de Sant Quirze i de la basílica dels Sants Cosme i Damià de l'esmentada capital.
L'any l969 fundà a Roma els Cursos d'Actualització Musical a la Universitat del Laterà, dels quals fou mestre i director tretze anys. El papa Pau VI el cridà per formar part de la Comissió Diocesana de Música Sacra de Roma i, el l972, el nomenà director de la dita comissió, càrrec que exercí fins a l'any l982.
Va compondre centenars de peces musicals per a piano, orgue i cant litúrgic; entre d'altres: catorze misses polifòniques per a cant i orgue i dues misses polifòniques amb instruments moderns per a ocasions particulars (Barcelona-Mallorca); Cantica Natalitia i Ballate Evangeliche per a veu i orgue (Roma i Torí). Va gravar composicions seves per a orgue en emissores de ràdio d'Espanya, Itàlia i Suïssa, i s'han publicat enregistraments d'amplis reculls de les seves obres a la RCA Victor, Columbia, Pax, Ed. Paulinas i LDC de Torí.
Publicà assaigs sobre cant popular i música litúrgica, sobre Bach, Mozart, Wagner, Chopin i sant Francesc d'Assís, músic de l'alegria. Però on mostra la culminació dels seus sabers musicològics és en les darreres publicacions pensades per a la joventut balear: els reculls Sempreviva (àlbum de quaranta cançons populars per al petit pianista) i Danses populars de les Illes Balears (selecció de les 54 danses més generalitzades a les Illes Balears en versió per a piano), edicions amb magnífiques il·lustracions del famós pintor Coll Bardolet.
Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma; fill il·lustre de Montuïri; Medalla d'Honor i Gratitud en la categoria d'or del Consell Insular de Mallorca; Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; distingit amb el premi Josep Maria Llompart de l'Obra Cultural Balear. L'any 2001 va rebre el doctorat honoris causa de la Universitat de les Illes Balears.
Documents relacionats
Data de publicació: 18/02/2009