Acte de 18 anys de la Seu universitària d’Eivissa i Formentera
La Universitat arriba a Eivissa
La presència física de la Universitat de les Illes Balears a les Pitiüses era un objectiu prioritari de la Conselleria de Cultura d'Eivissa i Formentera. I ho aconseguírem. El president Marí Calbet m'havia atorgat carta blanca per iniciar les converses i els tràmits necessaris encaminats a arribar a la meta marcada.
La primera ocasió es presentà, de forma accidental, quan vaig fer un viatge oficial a l'Argentina per inaugurar una Càtedra de Cultura Balear a la Universitat de La Plata. L'ambaixada estava integrada per Nadal Batle, rector de la Universitat; el president del Parlament, Tòfol Soler; Maria Antònia Munar, presidenta del Consell de Mallorca; els diputats Manuel Jaén, Sebastià Serra, Teresa Riera i jo mateix, que ocupava, casualment, el lloc del president Gabriel Cañellas. Ell m'havia aguantat llargues converses a les butaques vermelles de la sala de passes perdudes del Parlament balear en què li parlava dels catorze anys que el meu pare havia passat en aquell país sud-americà. Dos dies abans que sortís la delegació oficial vaig rebre una telefonada del president Cañellas, que em va dir: —Joan, tenc una grip molt forta. Vols anar a l'Argentina en lloc meu?
Ja a Buenos Aires una nit, després de sopar, tenguérem una entretinguda tertúlia i jo vaig treure el tema de portar a les Pitiüses la Universitat balear. Al rector li va entusiasmar la idea i em va marcar el camí a seguir.
Va passar un temps i el vaig aprofitar per avançar solucions als problemes que estava segur que sortirien. Les converses continuaren, ara amb el nou rector, Llorenç Huguet Rotger, qui també prengué el projecte amb molt d’interès. Fou una nit al bell poble eivissenc de Sant Agustí des Vedrà quan reprenguérem cara a cara els tràmits definitius. Al voltant de la taula ens asseguérem el rector Huguet i els catedràtics Jaume Sureda, Toni Bennàsar, Pep Tur Marí i jo mateix. Tot estava encaminat i decidit. Tractat i estudiat. Tan sols faltava el compromís oficial i la firma del document en què el Consell es comprometia a cedir l'antiga seu, ubicada al costat del puig des Molins. Ambdues exigències es compliren en pocs dies.
Buscàrem la persona adient perquè es fes càrrec, des d’Eivissa, de les gestions administratives amb Mallorca. I tinguérem l'encert de contractar Marilina Tur Torres, dona eficaç i decidida. La record al despatx del Teatre Pereyra, seu de la Conselleria de Cultura. Allí matriculava els primers alumnes que cursarien els estudis universitaris a Eivissa. La connexió amb la UIB seria Antoni Perelló, home amable i capacitat, a qui ja coneixíem per la seva ajuda a l'hora de fer les primeres passes per iniciar i portar endavant l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Per cert, també en estreta col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears.
I així arribàrem al 3 d’octubre de 1997, dia triat per a la inauguració oficial del centre i del nou curs acadèmic. L'acte fou solemne. Tant el president del Consell com el rector Llorenç Huguet en destacaren la transcendència política, social i cultural. El rectorem demanà que digués unes paraules. Tan sols recordaré una frase: «Vull fer-vos una confidència: aquesta és l’hora més feliç dels meus anys com a conseller de Cultura. Ja tenim aquí la Universitat de les Illes Balears. Gaudeamus igitur.»
Pocs mesos després de la inauguració de la nova Seu universitària vaig començar a pensar que l'antic Consell, amb el temps, quedaria petit. Somiava en un espaiós campus a sa Coma. Amb visió de futur. Amb modernes instal·lacions esportives; amb espaioses i lluminoses aules. Albirava ambiciosos horitzons de cultura per als nostres universitaris. Però los sueños, sueños son i, sense abandonar la idea de, en un futur, ubicar la Universitat a l'antic campament militar, va sortir la possibilitat de comprar l'edifici de Comandància. Immediatament aparegueren les primeres crítiques. Un petit grup de ciutadans proposava enderrocar l’edifici militar i, sobre les runes, fer-hi un aparcament.
A proposta meva, el Consell no tan sols no va fer cas de la destructora idea sinó que va protegir la històrica construcció declarant-la BC (bé catalogat) i, a més a més, vàrem iniciar els tràmits de compra. En poc temps la primera institució pitiüsa, amb el pagament previ al Ministeri de Defensa, va aconseguir tenir la propietat de l’edifici i, en nom del president Pere Palau, vaig rebre les claus de l'edifici militar.
El projecte d'ampliació i adaptació de l'antiga Comandància als nous usos universitaris i com a arxiu d'imatge i so, el redactà Lluís Gascón, arquitecte del Consell. Va passar un temps. Vaig jubilar-me, i les obres continuaren, ara sota la presidència del bon exalumne meu Xico Tarrés.
La inauguració de la nova Seu va tenir lloc un dilluns 8 d'octubre de l’any 2012. La rectora era la doctora Casas, al cel sia, i el president del Consell era Vicent Serra, també excel·lent exalumne. Pepita Costa, consellera de Cultura, tingué unes paraules d'agraïment cap als que férem possible aquella realitat. La lliçó inaugural fou a càrrec del doctor Janer Manila, qui parlà sobre L’origen de la literatura infantil a les Illes i la seva connexió amb el mar.
Acabat l’acte, i mentre baixava, lentament, l’escala de pedra que tants matins havia pujat quan complia el servei militar a la Comandància, m’entretenia pensant que, malgrat tot, val la pena dedicar-se a la política per poder arribar a jornades com la que acabàvem de passar. Tan sols per haver portat la Universitat a Eivissa i haver publicat la nostra Enciclopèdia val l’honor d’haver estat conseller de Cultura. Totes dues realitzacions foren sota les ales de la nostra primera institució acadèmica. Com he dit sempre, moltes gràcies a la Universitat de les Illes Balears i a tots els seus rectors i als presidents i presidentes del Consell d'Eivissa i Formentera que ho feren possible.
Post scriptum. Per celebrar la majoria d'edat de la Universitat a Eivissa, el dia 20 d’abril de l’any 2016, celebràrem un acte acadèmic a la sala d'actes de la institució, presidit pel rector Llorenç Huguet amb l'assistència dels catedràtics Jesús Salinas, Santiago Cavanillas i l’eivissenc Josep Tur, que tant ens ajudaren a obrir les portes universitàries a les Pitiüses. Tant ells com el president del Consell i l'alcalde de Vila ens agraïren l'esforç fet per portar endavant una tasca tan reclamada per la nostra societat. No vull oblidar les afectuoses paraules del batlle, Rafel Ruiz, dirigides al seu vell professor. Gràcies i molts anys i bons!
Data de publicació: 27/04/2016