Les dades de geolocalització revelen que l'oceà Atlàntic és la principal àrea d'hivernada de les nonetes nidificants al Mediterrani occidental, segons un estudi de l'IMEDEA (CSIC-UIB)

 

Sempre s'havia pensat que la població mediterrània de la noneta —l'ocell marí més petit de tot el Mediterrani— passava tot l'any en aquesta mar i només una petita part de la població migrava cap a l'Atlàntic durant el període d'hivernada. Ara, un estudi revela que la majoria de les nonetes nidificants al Mediterrani occidental es desplacen cap a l'oceà Atlàntic com a principal àrea d'hivernada.

Els resultats, publicats a la revista International Journal of Avian Science (*IBIS), contrasten amb el patró migratori conegut fins ara en el Mediterrani central i perfilen un nou mapa migratori en aquest petit ocell marí. En l'estudi, que lideren els investigadors Raül Ramos i Teresa Militão (UB-IRBio), del Grup d'Ecologia d'Ocells Marins de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), també participen Ana Sanz-Aguilar i Andreu Rotger, de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB).

L'ocell marí més petit de la conca mediterrània

La noneta (Hydrobates pelagicus) és una espècie longeva, amb una taxa de reproducció baixa i una edat de maduresa sexual relativament tardana —molt sensible a les amenaces que afecten la supervivència adulta— que només trepitja terra ferma per reproduir-se. Es coneixen dues subespècies de noneta: la que nidifica a la mar Mediterrània (Hydrobates pelagicus melitensis) i una altra més abundant que ho fa a diferents illes europees a l'Atlàntic (H. p. pelagicus).

«Les dades de recuperació d'anelles i albiraments a mar oberta a bord de vaixells suggerien que la subespècie atlàntica podria migrar cap a aigües meridionals del continent africà. En la subespècie mediterrània —la més elevada— les dades biogeoquímiques i de geolocalització indicaven una hivernada majoritària en la conca d'aquesta mar», apunta el professor Raül Ramos, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

A l'estudi, l'equip ha emprat geolocalitzadors que usen nivells de llum per inferir la localització de la població mediterrània durant un cicle migratori complet. Mitjançant aquests aparells, col·locats en el tars dels ocells i no a l'esquena amb un arnès com era habitual fins ara, s'ha registrat la intensitat solar durant prop d'un any. Aquesta metodologia permet registrar també dades complementàries, com la conductivitat amb aigua salada, temperatura de la mar, etc.).

«Els nostres resultats permeten entendre millor els patrons d'activitat dels ocells marins durant tot període d'hivernada —és a dir, quan estan volant o descansen en l'aigua—, una informació desconeguda fins ara», apunta la investigadora Teresa Militão, primera autora de l'estudi. «Durant tot el període d'hivernada, l'espècie passa més temps descansant a l'aigua durant el dia que a la nit. Això ens indica que l'espècie cerca l'aliment sobretot a la nit, i s'alimenta probablement de zooplàncton i petits peixos que migren a la superfície marina només durant la nit», destaca la investigadora.

Rumb a les aigües de l'Atlàntic nord

Descobrir quines són les principals àrees en les quals s'alimenta aquesta espècie és encara una incògnita. Durant el període reproductor, troben aliment en àrees de fins a 500 quilòmetres de la colònia, detallen altres estudis liderats per Andreu Rotger i Ana Sanz Aguilar, investigadors de l’IMEDEA.

Durant la resta de l'any, «tot indicaria que, en el cas de la població estudiada, les principals àrees d'alimentació es troben a l'Atlàntic, en una àrea marina que s'estén des de les illes Canàries fins al sud d'Islàndia. Els resultats contrasten amb el cas de les nonetes de Malta, que mantenen la seva principal àrea d'hivernada en el Mediterrani central», apunten els autors.

Les espècies migratòries com la noneta es desplacen periòdicament entre àrees distants per aprofitar més bé els recursos locals o trobar l'hàbitat i el clima més adequats en cada etapa del seu cicle vital. En la població estudiada, els adults reproductors tornen a la colònia de cria entre febrer i abril per retrobar-se amb la parella i preparar-se per a la cria. Entre agost i desembre, els individus abandonen la colònia i inicien la migració postnupcial de forma molt variable. «No es coneixen bé encara els factors extrínsecs i intrínsecs que determinen els diferents patrons migratoris en la noneta. Segons els primers resultats del treball, alguns factors extrínsecs —condicions oceàniques, etc.— podrien afavorir la migració de la població estudiada cap a l'Atlàntic nord per aprofitar les productives aigües oceàniques durant el període d'hivernada», indica Raül Ramos.

La població natal i de cria també determinen els patrons en la migració de cada individu, i no es poden obviar altres factors intrínsecs —predisposició genètica, edat, condició física, gènere, èxit reproductor, estat de muda de les plomes, etc.—. No obstant això, «es necessiten més estudis i dades per poder entendre la influència de tots aquests factors en els moviments migratoris de l'espècie», apunten els autors.

Conèixer les àrees d'hivernada per protegir l'espècie

El treball de la revista IBIS millora el grau de coneixement sobre l'ecologia d'una espècie i la seva distribució durant el seu cicle vital. «Conèixer les àrees d'hivernada d'aquesta espècie contribuirà a identificar les variables ambientals que condicionen la seva distribució», indiquen els autors.

«Estudis com el nostre són decisius per entendre el solapament existent entre les àrees explorades per la fauna marina i les amenaces antropogèniques en el medi marí. La noneta és una espècie amenaçada en terra ferma —durant el període reproductor— per la introducció de depredadors invasors (rates, moixos, etc.) que poden depredar ous, polls i adults. La destrucció o modificació dels hàbitats de nidificació, la contaminació lumínica (llums de vaixells, estacions petrolieres, etc.), el canvi climàtic o els fenòmens climàtics extrems (ciclons, tornados, etc.) també poden afectar l'èxit reproductor i la supervivència d'aquests petits ocells marins que caldria protegir».

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica

Militão, T.; Sanz-Aguilar, A.; Rotger, A. i Ramos, R. «Non-breeding distribution and at-sea activity patterns of the smallest European seabird, the European Storm Petrel (Hydrobates pelagicus)». IBIS, abril de 2022. Doi: 10.1111/ibi.13068

Data de publicació: 07/06/2022