Un estudi internacional amb participació de la UIB adverteix que el desgel de l'Àrtic incrementarà la concentració de ferro a les aigües de l'Atlàntic Nord i n’alterarà l’ecologia. L'estudi, en el qual ha participat el doctor Luis Laglera, ha determinat per primera vegada l'espècie química majoritària del ferro de l'Àrtic 

El ferro té un paper essencial en la productivitat primària en aigües oceàniques. És un micronutrient important per al creixement del fitoplàncton, un conjunt d'organismes que és a la base de la cadena alimentosa dels ecosistemes aquàtics. A causa de la seva escassetat en aigua de mar, els canvis en la concentració de ferro en l’aigua oceànica poden arribar a suposar una alteració important de l'equilibri ecològic.

En el cas concret de l'Atlàntic Nord, el ferro resulta de gran importància per mantenir l'equilibri ecològic que fa possible les seves pesqueres, d'alt valor comercial. Ara bé, l'ecologia d'aquesta àrea està en risc a causa del desgel de l'Àrtic en l'actual escenari climàtic .

L'Àrtic és la zona del planeta que s’escalfa més ràpidament. La comunitat científica internacional assenyala que aquest escalfament repercutirà no solament en canvis físics, sinó també químics, amb el potencial d'alterar la dinàmica de zones adjacents, com l'Atlàntic Nord. La gran productivitat d'aquesta àrea se sustenta parcialment en l’elevat transport superficial de ferro procedent de l'Àrtic. La major part d'aquest ferro procedeix dels grans rius siberians, però fins ara no es coneixien les formes químiques en què es presenta.

La composició del ferro àrtic

Recentment, un equip internacional d'investigadors, amb participació del doctor Luis Laglera, del Departament de Química de la Universitat de les Illes Balears, ha determinat per primera vegada que la forma predominant del ferro Àrtic és en forma de complexos amb substàncies húmiques. Els húmics són substàncies orgàniques complexes que es formen a partir de la degradació de teixit vegetal, i en els rius siberians procedeixen principalment de la desestabilització de les torbes, presents en enormes quantitats en el permafrost. La complexitat húmica del ferro explica definitivament que hagi romàs en altes concentracions en dissolució durant el trànsit d'anys per sota del casquet de gel.

Segons assenyalen els autors en un article publicat a la revista Environmental Science & Technology, la concentració de complexos ferrohúmics a l'Àrtic augmentarà exponencialment durant les pròximes dècades a causa de l'escenari climàtic actual de ràpid desglaç i extraordinària desestabilització i mobilització del permafrost siberià.

Aquest increment de la concentració de complexos ferrohúmics afectarà significativament l'ecologia de l'Àrtic i de l'Atlàntic Nord, i probablement la composició de l'aigua que, per enfonsament, forma part de la circulació termohalina global. Aquesta circulació és el moviment de les aigües oceàniques que genera un transport d'energia en forma de calor i de matèria al voltant del món, molt important per al clima terrestre.

Referència bibliogràfica

Luis M. Laglera, Camila Sukekava, Hans A. Slagter, Javier Downes, Alberto Aparicio-Gonzalez & Loes J. A. Gerringa. « First Quantification of the Controlling Role of Humic Substances in the Transport of Iron Across the Surface of the Arctic Ocean». Environmental Science & Technology, 2019, 53, 22, 13136-13145. DOI: 10.1021/acs.est.9b04240 

Data de publicació: 11/12/2019