De quina manera l'envelliment canvia la percepció del dolor?

Un equip d'investigadors de la Universitat de les Illes Balears identifica els canvis en la connectivitat entre àrees cerebrals que expliquen l'alteració en la percepció del dolor de les persones grans

No tothom percep el dolor de la mateixa manera i, de fet, un mateix individu el pot sentir de manera diferent al llarg de les diferents etapes de la seva vida. La recerca científica ha proporcionat evidències abundants que existeixen nombrosos factors (genètics, fisiològics, cognitius, socials, culturals) que determinen la manera com percebem el dolor i com el nostre cervell produeix mecanismes per alleujar-lo (inhibició). Un d’aquests factors és l’edat.

L’envelliment provoca canvis en l’estructura cerebral i, amb això, en la manera com les persones senten els estímuls dolorosos. Generalment, les persones grans presenten alguns signes d’insensibilitat al dolor. Així, per exemple, s’ha demostrat que el seu sistema de detecció del dolor s’activa més tard que en les persones joves, per la qual cosa necessiten una estimulació més intensa per sentir-la com a dolorosa. Ara bé, també s’ha observat que una vegada que el cervell ha detectat el dolor, els mecanismes inhibitoris que haurien de reduir de manera natural aquesta percepció del dolor no funcionen correctament. Com a conseqüència, les persones grans toleren menys el dolor, la qual cosa pot derivar més fàcilment en la cronificació del dolor. No obstant això, els mecanismes cerebrals que podrien ser responsables d’aquests alteracions encara són una incògnita.

Recentment, un equip d’investigadors del grup de recerca en Neurociència Cognitivoafectiva i Psicologia Clínica (CANCLIP) de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Luxemburg han publicat un estudi a la revista Frontiers in Aging Neuroscience, en el qual aporten nous coneixements sobre l’evolució de les xarxes corticals durant l’envelliment i la seva rellevància per a la percepció del dolor.

Una resposta a l’envelliment

Segons els investigadors, durant l’activitat cerebral espontània, les persones grans mostren una hiperconnectivitat anormal de l’àrea somatosensorial primària amb altres regions somatosensorials i frontals del cervell. Aquestes àrees estarien implicades a detectar i donar significat al dolor. Curiosament, aquelles persones grans que en l’estudi mostraren una connectivitat més gran entre les regions somatosensorials, foren aquelles que presentaven una insensibilitat més gran al dolor. És un fet conegut que, a mesura que envellim, el cervell afronta la pèrdua sensorial que típicament acompanya l’envelliment posant en marxa mecanismes compensatoris, com ara augmentar les connexions entre les regions cerebrals implicades en el processament dels estímuls sensorials. Per tant, els resultats de l’estudi de la UIB indiquen que, en el cas del dolor, també es produeixen aquests mecanismes compensatoris.

El que resulta més rellevant, segons assenyala la doctora Ana M. González Roldán, investigadora del CANCLIP i professora del Departament de Psicologia de la UIB, és que «els participants de més edat del nostre estudi varen mostrar una reducció de la connectivitat funcional entre nodes essencials de la ruta descendent d’inhibició del dolor. Aquesta ruta és clau per reduir el dolor de manera natural i, de fet, és la via que s’activa quan es redueix el dolor en distreure’ns o en l’analgèsia per placebo. A més, s’ha demostrat que la capacitat d’inhibir el dolor és un dels predictors més grans de la probabilitat de patir dolor crònic després de la presència d’un episodi de dolor agut. Per tant, el nostre estudi indica que els canvis plàstics en l’organització cerebral associats a l’envelliment podrien estar relacionats amb la prevalença més gran de dolor crònic en les persones grans. En definitiva, les nostres troballes concorden amb la idea que, quan envellim, el sistema del dolor s’activa lleugerament més tard, però amb el temps la disfunció dels processos d’avaluació i de modulació del dolor menen a una percepció més gran del dolor».

En conjunt, els resultats assolits pels investigadors de la UIB ajuden a aclarir perquè les persones grans són més vulnerables als desordres de dolor crònic, a la vegada que suggereixen que diferents tècniques de neurorehabilitació podrien ser vies per explorar en el tractament del dolor entre la població de més edat.

Aquest estudi ha estat finançat amb projectes del Pla Nacional de R+D i el Fons FEDER (UE) (referències PSI2016-78637-P AEI/FEDER, UE, PSI2017-88388-C4-1-R AEI/FEDER, UE, PSI2015-66295-R AEI/FEDER, UE) i del Fons Nacional per a la Recerca de Luxemburg (FNR; ref.: C16/BM/11266318).

Referència bibliogràfica

González-Roldán, A. M.; Terrasa, J. L., Sitges, C.; van der Meulen, M., Anton, F. i Montoya, P. (2020) «Age-Related Changes in Pain Perception Are Associated With Altered Functional Connectivity During Resting State». Frontiers in Aging Neuroscience (12): 116. doi: 10.3389/fnagi.2020.00116 

Data de l'esdeveniment: 18/05/2020

Data de publicació: 18/05/2020