Coves submergides: mil dies d'immersions per treure a la llum un patrimoni amagat

La tesi doctoral de Francesc Gràcia Lladó ha investigat les cavitats subaquàtiques costaneres del Llevant i el Migjorn de Mallorca 

La tesi doctoral de Francesc J. Gràcia Lladó és el resultat de més de 1.000 dies d’immersions, en els quals s’han recorregut més de 50 quilòmetres a través de coves submergides de la costa del Llevant i Migjorn de Mallorca. L’objectiu de la tesi, que ha dirigit el doctor Joan J. Fornós, del Departament de Geografia, ha estat estudiar les cavitats subaquàtiques costaneres, és a dir, una part del carst eogenètic litoral, concretament l’endocarst inundat, almenys parcialment, per les aigües freàtiques litorals. Aquest treball recull el fruit de l’esforç i la dedicació compartits de molts companys i col·laboradors de l’investigador que l’han acompanyat al llarg de gairebé 22 anys ininterromputs d’immersions.

La zona freàtica de l’endocarst, afectada per les variacions del nivell degudes a causes glacioeustàtiques, és també la responsable de l’espeleogènesi de les mateixes cavitats. Aquesta franja costanera posseeix una amplària d’ordre quilomètric, ja que la influència de la mar a les poroses calcarenites amb permeabilitat primària i secundària determina la penetració de les aigües marines terra endins i la disposició d’una zona de mescla, agressiva químicament.

En la tesi s’han situat les cavitats investigades en relació amb les que es troben al litoral espanyol i al carst eogenètic mundial, amb l’evolució històrica de les exploracions. Per a les principals cavitats s’ha realitzat l’exploració, la topografia, la descripció, les característiques hidrològiques, l’estudi de les morfologies primàries o de dissolució, les morfologies secundàries o  espeleotemes, la distribució de les sales d’esfondrament, l’espeleogènesi proposada, els sediments, les restes arqueològiques sota les aigües, la fauna anquihalina, els fòssils, la relació de la cavitat amb la superfície, la relació de les coves amb les cales i surgències submarines i els impactes que afecten la cova, a més a més de la dificultosa documentació fotogràfica d’aquests ambients extrems. En darrer lloc, s’ha discutit de forma global per al conjunt de cavitats tots els aspectes  mencionats abans i les seves interferències.

Fruit d’aquesta investigació, s’ha incrementat l’interès espeleomètric d’importants cavitats ja conegudes o fins i tot de cavitats inèdites, i s’ha descobert la connexió entre coves abans considerades independents. La suma del recorregut explorat supera els 50 quilòmetres de galeries subaquàtiques. A més, s’ha contribuït a determinar el perfil hídric vertical de salinitat i temperatura i les característiques diferencials en els casos de la presència d’una connexió directa amb la mar. La troballa de cavitats dins materials del Pliocè i especialment del Pleistocè, a més a més del Miocè superior, suposa  incrementar la distribució de les formacions endocàrstiques i representa que els mecanismes espeleogenètics que les han generat han actuat també dins el Pleistocè, un període d’activitat espeleogenètica fins ara no documentat per a Mallorca.

L’investigador també ha establert un intent de classificació i sistematització de les morfologies de corrosió lligades a la zona de mescla d’aigües i de les morfologies hipogèniques trobades a les galeries sotaiguades. Ha descrit i documentat els espeleotemes més freqüents i interessants que es troben a les galeries i sales sotaiguades. La presència de sediments a l’interior de les cavitats  és prou important, amb gruix i  tipologia extraordinàriament diversos.

L’anàlisi de les topografies, les fotografies, a més dels estudis de camp in situ, han permès delimitar les sales d'esfondrament. Les cavitats constitueixen en un sentit ecològic ambients anquihalins, amb algunes galeries amb corrents intensos per la proximitat a la mar, amb  presència de comunitats d’organismes sèssils filtradors. S’han trobat nous gèneres i espècies i s’ha estudiat la distribució de la fauna. Algunes de les coves constitueixen importants jaciments paleontològics i arqueològics, i una part d’aquestes han estat declarades zones d’especial conservació (ZEC). 

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Les cavitats subaquàtiques de les zones costaneres del Llevant i Migjorn de Mallorca
  • Autor: Francesc J. Gràcia Lladó
  • Programa de doctorat: Geografia
  • Departament: Geografia
  • Director: Joan J. Fornós Astó

Data de publicació: 14/01/2016