Un estudi de la Universitat dels Illes Balears conclou que l'entrenament amb neuroretroalimentació (neurofeedback) sobre el ritme sensoriomotor permet reduir el dolor en pacients amb símptomes lleus de fibromiàlgia

La fibromiàlgia és una patologia de dolor crònic que es caracteritza per una sensibilitat generalitzada i exacerbada al dolor, a més d’altres símptomes, com ara la fatiga, rigidesa matinal, problemes de son i disfuncions cognitives i afectives. Hi ha diversos estudis de prevalença que han posat de manifest que la fibromiàlgia afecta aproximadament entre el 2 i el 3 per cent de la població adulta i amb més freqüència a dones que a homes. Si bé l'origen de la fibromiàlgia és encara desconegut, diverses recerques prèvies han assenyalat que les persones amb fibromiàlgia presenten un funcionament alterat de determinades regions cerebrals que són rellevants per processar els components emocional i cognitiu del dolor.

A més, s'ha demostrat que els pacients amb dolor crònic poden aconseguir una millora en la percepció del dolor mitjançant un entrenament específic per modificar l'activitat cerebral amb neuroretroalimentació. Aquesta tècnica experimental permet el pacient visualitzar la seva activitat cerebral perquè ell mateix pugui modificar-la. Concretament, l'entrenament mitjançant neuroretroalimentació per modificar el ritme sensoriomotor (oscil·lacions cerebrals entre 12 i 15 Hz registrades sobre les escorces somatosensorial i motora) ha mostrat que té efectes significatius per reduir el dolor a curt termini en aquests pacients. 

Recentment, un equip d'investigadors del grup de recerca en Neurociència Cognitivoafectiva i Psicologia Clínica (CANCLIP) de la Universitat dels Illes Balears, la Universitat de Granada i la Universitat Jaume I de Castelló ha publicat un estudi a la revista Frontiers in Neuroscience, en el qual conclouen que la neuroretroalimentació del ritme sensoriomotor incrementa la connectivitat funcional entre regions somatosensorials i motores en determinats pacients amb fibromiàlgia. 

En l'estudi, els pacients varen participar en un programa d'entrenament de sis sessions de neuroretroalimentació. Durant les sessions, es feren diversos assajos en els quals mostraven als pacients una bolla movent-se horitzontalment en la pantalla d'un ordinador. Informaren els participants que el moviment representava les oscil·lacions que el seu cervell produïa en aquell moment i que havien d'intentar modificar-les per aconseguir impactar en una diana. Els qui ho aconseguissin, haurien fet la tasca amb èxit. Encara que tots varen rebre les mateixes instruccions, solament per a la meitat dels pacients el moviment de la bolla estava realment sincronitzat amb la seva activitat cerebral. Per a l'altra meitat, el moviment de la bolla era completament independent de la seva activitat cerebral. 

Menys símptomes, més bons resultats  

El resultat de l'estudi va demostrar que només alguns dels pacients que havien rebut informació real sobre la seva activitat cerebral aconseguiren aprendre a modificar la seva activitat cerebral després de l'entrenament de sis sessions. Aquests pacients experimentaren un increment significatiu de la connectivitat funcional entre les àrees motores i somatosensorials del cervell i, encara més rellevant, una reducció significativa del dolor després de l'entrenament. Així mateix, s’evidencià que aquests pacients presentaven menys símptomes abans de l'entrenament que aquells qui no ho havien aconseguit aprendre, malgrat que havien rebut informació real sobre la seva activitat cerebral. D'altra banda, els pacients que no arribaren a aprendre i aquells qui reberen informació falsa sobre la seva activitat cerebral no manifestaren ni canvis en la connectivitat funcional del cervell ni en la percepció del dolor. 

Aquests resultats posen de manifest, en primer lloc, la relació estreta que existeix entre el funcionament cerebral i la percepció subjectiva d'un símptoma com és el dolor. Si bé es disposa d’evidències abundants acumulades que el dolor és el resultat de l'activació cerebral, aquest estudi proporciona l’evidència directa que una modificació de l'activitat cerebral pot tenir efectes sobre el dolor que pateixen pacients de fibromiàlgia. En segon lloc, els resultats permeten concloure que l'estat de salut i la intensitat dels símptomes abans de l'entrenament en neuroretroalimentació podrien determinar la capacitat que tenen els pacients de fibromiàlgia per aprendre a regular la seva pròpia activitat cerebral. Segons els investigadors, aquestes característiques podrien ser utilitzades per explorar la idoneïtat dels pacients i aplicar, així, una intervenció terapèutica més personalitzada. 

En resum, les troballes d'aquest estudi apunten al fet que l'entrenament mitjançant neuroretroalimentació podria ser una bona eina per poder entendre més bé els mecanismes cerebrals implicats en la cronificació del dolor i poder, per tant, dissenyar intervencions més eficaces.

Aquest treball forma part de la tesi doctoral de Juan L. Terrasa en el programa de Neurociències de la UIB. El treball ha estat finançat amb projectes del Pla nacional de R+D i el Fons FEDER (UE) (referències PSI2017-88388-C4-1-R, PSI2017-88388-C4-3-R, PSI2013-48260-C3-1-R, PSI2014- 57231-R).

Referència bibliogràfica

Terrasa, J. L., Barros-Loscertales, A., Montoya, P. i Muñoz, M. A. (2020). «Self-Regulation of SMR Power Led to an Enhancement of Functional Connectivity of Somatomotor Cortices in Fibromyalgia Patients». Frontiers in Neuroscience. 14:236. doi: 10.3389/fnins.2020.00236

Data de l'esdeveniment: 14/05/2020

Data de publicació: 14/05/2020