Conferència: 31 de gener a les 19 h
a l'auditori Sa Nostra (c/ de la Concepció, Palma)
Seminari: 1 i 2 de febrer de 2008
a l'edifici Sa Riera de la UIB a Palma
Anna Miñarro i Teresa Morandi, psicòlogues clíniques i psicoanalistes, i Maria Antònia Oliver París, presidenta de Memòria de Mallorca, impartiran la conferència i el seminari El dolor del trauma. Efectes de la guerra del 36, la postguerra, la dictadura i la transició sobre la subjectivitat dels ciutadans .
L'acte l'han organitzat l' Associació Memòria de Mallorca, amb el suport del Col·legi Oficial de Psicòlegs de les Illes Balears, el Departament de Psicologia de la UIB, el Vicerectorat de Projecció Cultural de la UIB i l'Ajuntament de Palma.
Presentació
La guerra del 36 va deixar un milió d'exiliats, més de 300.000 presoners, més de 200.000 afusellats i morts en els camps de concentració, una població activa empresonada que es feia servir com a mà d'obra barata, i una població civil dividida entre vençuts i vencedors. El terror, a més d'un mètode, es va convertir en la forma de govern. S'instaurà el silenci com a única possibilitat de sobreviure.
El final de la dictadura franquista i la transició democràtica varen ser tancats en fals, sense paraules, sense l'elaboració del dol que corresponia, tractant vencedors i vençuts per igual. Això pot ser considerat un maltractament a les víctimes, especialment a les menys organitzades, a les més febles, a les que menys podien pressionar, com ara les dones.
Aquest maltractament greu i continuat en el temps i la impossibilitat d'elaborar les pèrdues i fer el dol que correspon han comportat nombrosos i greus símptomes psicopatològics perquè el dol no elaborat va sempre acompanyat d'angoixa i múltiples sensacions somàtiques. És a això que anomenam el dolor del trauma.
Hi intervenen:
Anna Miñarro i Teresa Morandi: treballen des de l'any 2005 en el projecte de recerca «Repressió, silenci, memòria i salut mental: efectes psíquics de la guerra del 36 i la postguerra en la subjectivitat dels ciutadans de Catalunya». L'objectiu de la investigació -una iniciativa de la Fundació Congrés Català de Salut Mental- s'ha centrat a conèixer, i reconèixer, quines conseqüències psíquiques han provocat els fets de la guerra del 36, el franquisme, el postfranquisme i la transició, en la salut física i mental dels ciutadans que ho varen patir directament i també en el conjunt de la societat. En la recerca hi han participat de forma interdisciplinària vint-i-quatre professionals: psiquiatres, psicòlogues, psicoanalistes, infermeres, educadors socials, politòlegs i lingüistes.
Objectius:
- un abordatge interdisciplinari que permeti reflexionar i debatre sobre l'acompanyament i l'apaivagament del patiment
- impulsar l'estudi i el treball d'assistència psicològica a les víctimes de la guerra civil i de la dictadura
Metodologia
- Exposició de conceptes teòrics i articulació amb la pràctica.
- Presentació i anàlisi d'experiències, discussió de casos.
- Treball en grup, discussió i reflexió.
Destinataris
Professionals de les àrees de serveis a les persones: salut, salut mental, gent gran, joventut, educació, serveis socials, salut pública. Historiadors i investigadors que treballen amb testimonis i fonts orals.
Programa
Divendres, 1 febrer (aula A3), de 16 a 20 hores.
Primera sessió. Efectes psíquics de la guerra del 36, la postguerra, la dictadura, i la transició
Continguts: malestar i cultura. Sobre la subjectivitat. Importància de la família en la construcció del subjecte. Identitat i memòria. El testimoni. El silenci. El dol i les seves elaboracions. Trauma psíquic. Efectes transgeneracionals.
Segona sessió. Assistència a les víctimes
Continguts: funció dels professionals de salut, salut mental, serveis socials, d'educació en la detecció i en l'assistència. Possibilitats i límits dels equips i les institucions.
Docents: Anna Miñarro i Teresa Morandi, psicòlogues clíniques i psicoanalistes (Fundació Congrés Català de Salut Mental).
Dissabte, 2 febrer (aula A6), de 10 a 14 hores: Taller de testimoniatge: «Els silenciats tenen la paraula»
Hi intervindran: Josefina Piquet (nena del 36) i familiars mallorquins de persones que patiren represàlies.
Data de publicació: 31/01/2008