La tesi doctoral de Gaspar Tamborero investiga els coneixements, les percepcions, les expectatives i les actituds de polítics, directius, tècnics i professional d’atenció primària de Mallorca sobre l’autonomia de gestió 

L'autonomia de gestió s'ha proposat com una de les possibles vies de solució per a la crisi en què es troba l'atenció primària. Malgrat l'ampli aval teòric amb què compta, el problema es planteja en intentar concretar el model operatiu que un centre amb autonomia de gestió ha de prendre en un entorn assistencial real. Prova d'això és que, encara que disposem d’una abundant bibliografia que dóna suport a l'autonomia de gestió, les avaluacions disponibles sobre les experiències de centres d’atenció primària (CAP) autònoms, no són acceptades de forma unànime, ni es consideren suficients per inclinar-se de forma definitiva per un model determinat. D'altra banda, per implantar un projecte d'aquest tipus, un pas imprescindible però oblidat amb freqüència és conèixer el posicionament sobre el tema dels professionals, tècnics, directius i polítics amb responsabilitats en salut, i aconseguir la seva participació activa.

En aquest context, la tesi doctoral de Gaspar Tamborero Cao, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha tingut com a objectiu valorar els coneixements, percepcions, expectatives i actituds dels polítics, directius, tècnics i professionals d'atenció primària de Mallorca sobre l'autonomia de gestió. La tesi l’han dirigida el doctor Josep A. Tur, del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut de la UIB, i la doctora Magdalena Esteva Cantó, de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca del Servei de Salut de les Illes Balears.

Pel caràcter multidimensional i per la complexitat del tema objecte d'estudi, es va optar per emprar un disseny amb una metodologia mixta (combinació de mètodes quantitatius i qualitatius), mitjançant la utilització successiva i complementària d'instruments de caràcter quantitatiu (dos qüestionaris ad hoc) i qualitatiu (grups focals).

L'emplaçament de la investigació es va centrar en l'atenció primària de Mallorca, i el treball de camp es va desenvolupar entre 2009 i 2013. Els participants en l'estudi varen ser: els polítics amb responsabilitats en salut, directius i gestors (n=20), tècnics en salut (n=6), coordinadors (n=47) i professionals (n=1.097) dels centres de salut de l'illa.

Les principals dimensions i variables objecte d'estudi varen ser: els coneixements sobre autogestió; la importància i repercussió de l’autogestió; la capacitat de lideratge i d'intervenció dels coordinadors dels centres de salut; les competències, els requisits, i escenaris de futur dels centres amb autonomia de gestió; la disposició dels professionals a assumir responsabilitats i compromisos i a acceptar riscs; i la factibilitat i els mecanismes d'implantació d'un projecte d'autogestió al nostre medi.

Entre els principals resultats obtinguts destacam que els professionals tenien un escàs coneixement sobre l'autogestió (només un 10,9 per cent va qualificar el seu nivell de coneixements com a alt). Les competències més importants d'un centre amb autonomia de gestió, segons els enquestats, haurien de ser la capacitat d'organització interna del centre (87,5 per cent la varen qualificar com d'alta importància) i la de selecció del personal (81,1 per cent). Tots els coordinadors varen atribuir la màxima importància a la gestió dels  recursos humans, el 97,6 per cent a la gestió de la demanda i el 95,2 per cent a la gestió de les llistes d'espera.

Els principals requisits esperats dels centres amb autonomia de gestió eren disposar de: directors capacitats (92,6 per cent), sistemes d'assignació pressupostària correctes (87,5 per cent) i contractes de gestió adequats (86,1 per cent). Els coordinadors manifestaren que tenien una capacitat de decisió real per a la gestió del centre molt limitada. La visió dels futurs centres amb autonomia de gestió es caracteritzava per disposar d'uns professionals motivats i implicats (72,6 per cent), ser centres eficients (66 per cent) i amb una major qualitat assistencial (59,4 per cent).

Els beneficis de l'autogestió es consideraren importants per a la millora de l'atenció primària de Mallorca en general (46,8 per cent), i per als diferents professionals, si bé amb un impacte diferenciat per als diferents estaments. Una majoria dels professionals (62,7 per cent) preferien que els centres amb autonomia de gestió depenguessin de l'Administració, i el 56,9 per cent tenien interès personal a incorporar-se a un centre amb autonomia de gestió, però sense assumir excessius compromisos (renúncia al règim estatutari i assumpció de risc econòmic). Només el 35,7 per cent dels coordinadors estava disposat a acceptar un risc financer moderat, únicament el 33,3 per cent es considerava capacitat per liderar un procés d'autogestió, i un 42,9 per cent s’hi va mostrar disposat. Un 26,1 per cent dels professionals i el 16,7 per cent dels coordinadors, opinaren que els membres del seu equip estarien interessats a iniciar un procés d'autogestió. En canvi, la majoria (el 69 per cent dels coordinadors i el 55,1 per cent dels professionals) creien que altres centres de salut de Mallorca podrien desenvolupar amb èxit un projecte d'aquest tipus. El mecanisme preferit per iniciar la implantació de centres amb autonomia de gestió a la nostra illa, era mitjançant un pilotatge.

En conclusió, aquestes dades aporten una informació de gran importància, fins ara desconeguda que pot contribuir a planificar amb una major racionalitat i de forma participativa, la posada en marxa de centres amb autonomia de gestió en el nostre medi. No obstant això, si bé l'autonomia de gestió no pot ser considerada com la panacea que resolgui tots els problemes de l'atenció primària, encara li queda un llarg recorregut i seria imprudent descartar-la, basant-se en l'evidència empírica disponible, per ineficaç o per ineficient. Partint del baix nivell de coneixements sobre l'autogestió i de l'escassa tendència a assumir riscs, però d'una acceptable disposició a participar en aquest tipus d'experiències, i considerant que no hi ha solucions universals, sinó òptims locals, cal promoure experiències selectives (adaptades a les característiques de cada centre i del seu entorn), en forma de pilotatge –però integrat obligatòriament en un projecte d'implantació, per evitar la proliferació de models en «pilotatge permanent»–, amb la participació activa dels professionals en tot el procés, i sotmeses a una avaluació mitjançant assaig-error.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: Autonomía clínica y de gestión de los Centros de Atención Primaria de Mallorca. Percepción de los profesionales y directivos
• Autor: Gaspar Tamborero Cao
• Programa de doctorat: Ciències Mèdiques Bàsiques
• Departament: Biologia Fonamental i Ciències de la Salut
• Directors: Josep A. Tur Marí i Magdalena Esteva Cantó 

Data de publicació: 05/02/2016