Com s'enfonsa el microplàstic a la mar Mediterrània?

Un estudi amb participació de l’IFISC (CSIC-UIB) analitza els paràmetres que influeixen en l’enfonsament dels microplàstics des de la superfície fins al fons marí 

Un estudi en el qual han participat investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC) descriu com s'enfonsa el microplàstic a la Mediterrània i n’analitza les conseqüències de la dispersió i distribució al llarg de la columna d'aigua. El treball, publicat a l’Ocean Science, planteja un model per al moviment vertical de les partícules de microplàstic que són més denses que l'aigua, i analitza quins paràmetres influeixen en el seu enfonsament des de la superfície fins al fons marí.

Dels aproximadament 8 milions de tones de plàstic que van a parar als oceans cada any, només un 1 per cent queda surant a la superfície. Tota la resta pot desplaçar-se a les platges, ser ingerit o enfonsar-se fins a sedimentar. Aquest últim cas és l'objecte de l'article publicat, que diferencia quin tipus de microplàstic es troba en la columna d'aigua de camí cap al fons marí, a més de caracteritzar les propietats que n’afecten la dinàmica en l'oceà, com ara la densitat, grandària i forma. Els investigadors estimen que, en cada instant de temps, es poden trobar devers tres tones de microplàstic, d'un diàmetre aproximat entre 0.1 i 0.5 mm, a la columna d'aigua a la mar Mediterrània.

Coneixent el tipus de partícules plàstiques que estudien, han pogut analitzar quins fenòmens físics n’afecten el moviment a l'oceà. L'estudi conclou que, per exemple, la inèrcia del microplàstic, l'efecte de Coriolis (associat a la rotació de la Terra) o la pròpia variació vertical de la salinitat de l'aigua de la mar (que afecta directament la densitat) no tenen un paper important a l'hora de descriure com s'enfonsa el microplàstic.

A partir d'això, els investigadors feren una simulació de la mar Mediterrània utilitzant dades realistes dels corrents i determinaren que la distribució de plàstic al llarg de la columna d'aigua és pràcticament uniforme. No obstant això, l'estudi sí que observa diferències en la dispersió del microplàstic en enfonsar-se, depenent de la profunditat. El canvi més significatiu ocorre a uns 100 m de profunditat, quan les partícules passen d'un règim de superdifusió inicial, és a dir, una dispersió vertical molt gran, a una difusió normal amb dispersió més moderada. Aquest tipus d'estudis són clau a l'hora de plantejar estratègies, presents i futures, que permetin netejar els oceans de microplàstic.

Referència bibliogràfica

De la Fuente, R. (et al.). «Sinking microplastics in the water column: simulations in the Mediterranean Sea». Ocean Science. https://doi.org/10.5194/os-2020-95 

Data de publicació: 10/03/2021