La tesi doctoral de Gislaine Granfeldt Molina ha investigat l'entorn alimentari de deu comunes urbanes de la província de Concepción, a Xile, i la seva relació amb els patrons de compra i ingesta d'aliments, i obesitat en residents
L'entorn alimentari s'ha definit com «un grup de factors que inclou els tipus d'establiments minoristes d'aliments i la disponibilitat, qualitat i preu de diferents tipus d'aliments en una àrea geogràfica determinada». Hi ha un interès creixent a estudiar el paper d'aquests entorns en els resultats en salut vinculats a l'obesitat i l'alimentació.
D'aquesta manera, l'objectiu general de la tesi doctoral de Gislaine Granfeldt Molina, defensada a la Universitat de les Illes Balears, va ser estudiar l'entorn alimentari minorista i la seva associació amb els patrons de compra, la qualitat de la dieta i l'obesitat en residents de comunes urbanes de la província de Concepción, a Xile.
Analitzà les 10 comunes urbanes de la província de Concepción, i enfocà l'estudi de l'entorn alimentari detallista en dues àrees: l'entorn alimentari del consumidor i l'entorn alimentari comunitari. Per a l'estudi dels patrons de compra aplicà una enquesta d'intercepció fora dels establiments de compra a 750 persones. Per a l'anàlisi de la qualitat de la dieta, s’emprà l'índex de qualitat de la dieta espanyola en 378 persones i analitzà les variables en la població amb i sense obesitat.
Amb els resultats es va poder constatar que la disponibilitat d'aliments, qualitat, varietat i preus comparatius foren diferents entre els establiments de venda estudiats. La disponibilitat dels grups d'aliments analitzats fou menor en les comunes perifèriques que en la capital provincial, excepte per a la fruita i la verdura fresca. Hi havia més presència de negocis de barri a les comunes, i es caracteritzaren per disposar d'una gran varietat de comestibles. No obstant això, hi hagué menys varietat d'aliments en les versions integrals, saludables o baixes en greix.
En l'entorn alimentari comunitari, els sectors amb nivells de privació social més elevats presentaren menys densitat de supermercats i més distància per accedir-hi, així com establiments de venda amb menys disponibilitat d'aliments saludables.
En relació amb els patrons d’adquisició d'aliments, les compres analitzades incloïen més quantitat d’aliments no saludables que saludables. A més, els productes naturals o mínimament processaments els compraren principalment en les fires lliures. La compra d'aliments no saludables es feu principalment en supermercats i per part de consumidors joves.
L'entorn alimentari comunitari i del consumidor gairebé no tingué associacions amb la ingesta d'aliments ni l'obesitat en residents de les comunes urbanes de la província de Concepción.
Com a conclusió, podem assenyalar que les característiques de l'entorn alimentari comunitari i del consumidor varien segons la realitat territorial de les comunes estudiades. El patró de compra es caracteritza per més tendència a aliments no saludables. No obstant això, gairebé no s’establiren associacions entre la qualitat de la dieta, l'obesitat i l'entorn alimentari estudiat.
En conseqüència, aquests resultats constitueixen una etapa pionera de l'estudi de l'entorn alimentari a Xile i permet projectar bases per a recerques i intervencions futures.
Fitxa de la tesi doctoral
- Autora: Gislaine Granfeldt Molina
- Títol: «Estudio del entorno alimentario minorista y su asociación con los patrones de compra de alimentos, calidad de la dieta y obesidad en residentes de comunas urbanas de la provincia de Concepción, Chile».
- Directora: Maria del Mar Bibiloni Esteva
- Programa de doctorat en Nutrició i Ciències dels Aliments
Data de publicació: 05/11/2021