Com es mouen les formigues?

El comportament dels animals socials, com ara els insectes, constitueix un exemple paradigmàtic de fenomen col·lectiu que emergeix de comportaments individuals. Un article de recerca publicat entre investigadors de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) i del Centre d'Estudis Multidisciplinaris en Sistemes Complexos i Ciències del Cervell (CEMSC3, Universitat de San Martín, Argentina) ha analitzat les trajectòries de les formigues integrants de diverses colònies de Temnothorax albipennis, amb l'objectiu d'estudiar les característiques del seu moviment.

La recerca utilitza dades experimentals d'accés obert. En aquest conjunt de dades, la posició de les formigues obreres en diferents nius artificials es registra cada desena de segon. El moviment de les formigues va resultar irregular i discontinu, amb múltiples parades i acceleracions, en lloc d'un moviment continuat i constant. Una vegada emmagatzemades les dades reals de les trajectòries, es va proposar un model matemàtic que emulàs les propietats observades. Amb les dades de tots dos enfocaments, es comparen diferents paràmetres estadístics de les trajectòries, tenint en compte la durada del moviment, la distància recorreguda i la velocitat.

D'aquesta anàlisi s'observa que, com més alta és la velocitat de les formigues, més improbable és que el seu proper moviment augmenti en velocitat, la qual cosa té sentit des del punt de vista biològic. D'altra banda, també s'ha deduït que el moviment de cada formiga està correlacionat amb el de les seves companyes. És a dir, no es comporten com a entitats individuals i independents, sinó que la velocitat del seu proper moviment està determinada per la forma en què es mouen les altres membres de la colònia: les formigues que formen les diferents colònies es mouen a major velocitat com més gran sigui el nombre d'elles en moviment. Aquesta propietat col·lectiva sorgeix d'un cert valor de densitat d'agents en moviment i ha estat predita en estudis teòrics.

L'estudi proposa noves formes d'abordar les propietats individuals i col·lectives de les trajectòries socials dels animals i obre la porta a futures recerques en l'anàlisi dels moviments animals. 

Data de publicació: 29/06/2018