Investigadors de la Universitat de les Illes Balears conclouen que l’ús de chatbots serà positiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge, però que requerirà una adaptació dels docents a aquestes noves eines.
Investigadors del Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de les Illes Balears (UIB) han analitzat la utilització de ChatGPT com a eina de suport en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Els autors conclouen que l’ús de chatbots com a assistents serà positiu en aquest context, però que requerirà adaptacions importants en la forma en què s’imparteixen els estudis i de la classe d’activitats que se sol·liciten als estudiants. Fins i tot, apunten que serà necessari que es modifiquin els plans d’estudis i l’organització actual de les titulacions.
L’anàlisi s’ha basat en exemples de tasques elaborades per professors i d’altres d’elaborades per estudiants. S’ha fet servir ChatGPT per dur a terme les tasques i, un cop obtinguts els resultats, s’han analitzat els resultats.
En concret, des del punt de vista dels professors, s'ha utilitzat ChatGPT per elaborar material didàctic, crear enunciats i solucions d'exercicis i pràctiques, avaluar respostes d'alumnes o planificar la docència. Des del punt de vista dels alumnes, s'han fet proves en apartats com la resolució d'activitats, la generació de resums i material d'estudi, l'autoavaluació de l'aprenentatge i la redacció d'informes tècnics.
Tots els diàlegs i peticions (prompts) de les proves realitzades estan publicats en un repositori d'accés obert i s'han referenciat als articles publicats. D'aquesta manera, la comunitat universitària tindrà a la seva disposició els exemples concrets que els poden servir d'inspiració per aplicar-los en la realitat de la seva pròpia docència i saber què poden arribar a fer els alumnes amb aquestes eines.
Limitacions en exercicis pràctics i de raonament complex
Els investigadors apunten que ChatGPT mostra un comportament «més que adequat» a l’hora de generar material, exercicis, contingut o programació docent, entre d’altres. Per contra, han detectat limitacions en l’avaluació de continguts, especialment en aquells més pràctics i en els que requereixen un raonament més complex. Amb tot, l’avaluació de continguts teòrics ha estat «molt acceptable».
A més, s’ha destacat la importància d’una redacció adequada i precisa dels prompts o peticions que se sol·liciten a ChatGPT, ja que d’aquestes depèn en gran part la idoneïtat de les respostes generades.
En qualsevol cas, els autors assenyalen que aquests estudis inicials s’han dut a terme amb l'eina ChatGPT 3.5, però que és necessari tornar a fer la mateixa anàlisi amb altres eines d'intel·ligència artificial generatives i amb la nova versió de ChatGPT 4.0, ja que han demostrat un rendiment molt més elevat al ChatGPT 3.5.
Publicació de la investigació
Com a resultat d’aquesta investigació inicial, l’equip format pels doctors Carlos Guerrero, Isaac Lera, Antoni Jaume i Gabriel Moyà ha publicat dos articles el juliol de 2023:
- D’una banda, l’article «Reflexiones y perspectivas del uso de ChatGPT en la docencia del grado en Ingeniería Informática» s’ha publicat a les jornades nacionals JENUI sobre l’Ensenyament Universitari de la Informàtica i se centra en l’ús de chatGPT en la docència del grau d’Enginyeria Informàtica de la UIB.
- El segon article, titulat «Maximizing learning efficiency with ChatGPT: Ways to integrate artificial intelligence into education», parteix d’un punt de vista més general i considera nivells educatius i àrees de coneixement diferents, i s’ha publicat al congrés International Conference on Education and New Learning Technologies (EDULEARN).
Data de publicació: 27/07/2023