Un estudi internacional liderat per un investigador de la UIB conclou que no hi ha cap evidència que l'ordre en el naixement influeixi en la propensió a assumir riscos en l'edat adulta 

Una idea molt estesa sobre la personalitat assenyala que l'ordre en el naixement és determinant a l'hora de modelar-la. Segons aquest plantejament, els primogènits han gaudit de l'atenció plena dels seus pares i ocupen una posició dominant. Per això, tendeixen a adoptar actituds i valors conservadors que els permeten mantenir l'statu quo. En conseqüència, els germans petits cerquen el seu lloc assumint més riscos que els seus germans grans per atreure l'atenció dels pares. Durant dècades s'ha pensat que, a la llarga, aquesta situació modela aspectes de la personalitat que perduren en l'edat adulta.

Ara bé, hi ha estudis recents que han posat en dubte aquest plantejament al llarg dels darrers anys. Si bé sembla que hi ha un nou consens entre la comunitat científica sobre el fet que l'ordre en el naixement no influeix en la formació de la personalitat, encara no s'ha establert quin pes podria tenir la posició que s'ocupa entre els germans en la propensió a adoptar riscs. Almenys fins ara.

Recentment, un treball publicat a la prestigiosa revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) per Tomás Lejarraga, director del Laboratori de Ciència de la Decisió de la UIB, i investigadors de l'Institut Max Planck per al Desenvolupament Humà (Alemanya), la Universitat de Hannover (Alemanya) i la Universitat de Basilea (Suïssa), conclou que tampoc no hi ha cap relació entre l'ordre en el naixement i la preferència pel risc.

Els investigadors han cercat evidències d'aquesta relació en enquestes, estudis experimentals i en personatges històrics reals. D'una banda, han emprat les dades de l'enquesta SOEP de l'Institut Alemany de Recerca Econòmica (DIW), una de les més antigues i importants que es fan a Alemanya. En més del 95 per cent dels tests amb els quals es podria mesurar l'efecte de l'ordre de naixement no s'han identificat efectes significatius quant a l'ordre de naixement. I, en aquells casos en què l'ordre del naixement podria resultar significatiu, el nombre de tests que podien donar suport a la tesi que els germans petits prenen més decisions arriscades era similar al nombre de tests que indicaven el contrari.

Per complementar aquest enfocament, els investigadors també s'han basat en les dades recollides per l'estudi Basel-Berlin Risk Study, un dels intents més exhaustius que s'han fet per mesurar la preferència pel risc, i que inclou, entre altres mesures, la presa de decisions amb les quals es pot guanyar o perdre diners reals. En la mateixa línia, els investigadors varen comprovar que la gran majoria de les mesures de conducta recollides en l'estudi no mostraven cap efecte creïble de l'ordre de naixement en l'assumpció de riscos.

Finalment, també s'ha estudiat una mostra d'exploradors i revolucionaris destacats, amb dues eleccions de vida particularment arriscades, per comprovar quina posició ocupaven entre els seus germans. En aquest cas, les conclusions també apunten en la mateixa direcció: els germans petits no són més atrevits que els primogènits.

Laboratori de Ciència de Decisió de la UIB

Els éssers humans prenen decisions constantment. Elegeixen què mengen, com estalvien per a la jubilació, a qui contracten, quina casa compren, en què inverteixen, amb qui volen casar-se... Algunes d'aquestes decisions són clarament importants. D’altres poden semblar menors, però repetides suficientment influeixen sobre la salut i el benestar a llarg termini. En cadascuna d'aquestes decisions s'ha de bregar amb la incertesa. Quantes calories deu tenir l'hamburguesa? És tan bo el candidat com diu? Estic segur de voler casar-me?

Els membres del Laboratori de Ciència de la Decisió intenten donar resposta a tres grans preguntes sobre com les persones prenen decisions davant aquesta incertesa. La primera pregunta és normativa: Què és una bona decisió? La segona pregunta és descriptiva: Com decideix la gent? És a dir, quina informació usa? I, com l'usa? I la tercera pregunta és prescriptiva: Com es pot ajudar la gent a prendre millors decisions? Si entenem com decideix la gent i sabem què és una bona decisió, llavors podrem crear les condicions necessàries perquè la gent prengui decisions millors.

Referència bibliogràfica

Lejarraga, T., Frey, R., Schnitzlein, D, D., i Hertwig, R. «No effect of Birth Order on Adult Risk Taking». PNAS, 11 de març de 2019. doi: 10.1073/pnas.1814153116 

Data de publicació: 12/03/2019