Un estudi internacional amb participació de la UIB conclou que els infants que tenen una baixa capacitat aeròbica presenten el doble de probabilitats de patir símptomes elevats del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) en l'adolescència
El TDAH és un trastorn neurobiològic i del neurodesenvolupament que és diagnostica durant la infància i que sol persistir en les etapes següents de la vida. Les persones que el pateixen solen presentar símptomes d’hiperactivitat, impulsivitat i dificultats d’atenció, que poden influir en l’aprenentatge, en els problemes conductuals i en els processos adaptatius dels infants en edat escolar. El seu origen s’ha relacionat tant amb factors genètics com ambientals.
Recentment, un estudi internacional en el qual ha participat la Universitat de les Illes Balears ha confirmat la importància que té la capacitat aeròbica en edat escolar per la prevenció i el tractament del TDAH. En un treball publicat en la reconeguda revista científica Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports, els investigadors conclouen que els infants que tenen una baixa capacitat aeròbica presenten gairebé el doble de probabilitats d’augmentar els símptomes relacionats amb el TDAH durant l’adolescència, és a dir, sis anys més tard. Aquesta investigació és la primera evidència científica en la literatura que suggereix que la capacitat aeròbica podria ser un nou factor de risc del TDAH des d’edats ben primerenques. A més, els autors del treball han observat que la capacitat aeròbica condiciona l’associació entre l’obesitat i el TDAH.
Aquest treball ha seguit l’evolució de 288 infants d’Estònia dels 9 als 15 anys, els quals varen formar part del European Youth Heart Study (EYHS). A partir de l’anàlisi de variables com ara la capacitat aeròbica, l’índex de massa corporal i els possibles símptomes de TDAH d’aquests infants, els investigadors varen poder confirmar que existeix una relació directa entre la baixa capacitat aeròbica i l’increment dels símptomes de TDAH durant la infantesa i l’adolescència, independentment de l’estat de sobrepès/obesitat. Tot i que l’estudi no s’ha centrat a estudiar els mecanismes que expliquen l’associació entre la baixa capacitat aeròbica i el TDAH, els autors remarquen en el seu treball que certes alteracions en l’estructura del cervell dels infants, alteracions que es presenten en ambdues condicions, explicarien els resultats assenyalats.
La recerca ha estat fruit d’un treball multidisciplinari entre científics de l’àmbit de les ciències de l’activitat física i l’esport i del món de la psiquiatria, i s’ha emmarcat en el projecte europeu titulat «Comorbid Conditions of ADHD» (CoCA project: https://coca-project.eu/). El primer autor d’aquest treball i investigador de la UIB (Adrià Muntaner Mas) forma part d’aquest projecte a través del grup de treball espanyol liderat per l’investigador Francisco B. Ortega.
Concretament, la recerca de caire internacional ha comptat amb la participació d’investigadors procedents de diferents instituts de recerca d’Europa i d’Estats Units, com són la Universitat de Granada, la Universitat de Tartu (Estònia), l’Institut Tervise Arengu (Estònia), l’Hospital Universitari de Frankfurt (Alemanya), l’Institut Karolinska (Suècia), l’Hospital Universitari Radboud (Països Baixos) i la Universitat de Medicina Upstate (Estats Units).
Referència bibliogràfica
Muntaner Mas, A.; Ortega, FB; Femia, P. (et al.) (2021). Low cardiorespiratory fitness and obesity for ADHD in childhood and adolescence: A 6‐year cohort study. Scand J Med Sci Sport, 1-11, https://doi.org/10.1111/sms.13905.
Data de publicació: 15/01/2021