La revista Obesity Reviews publica un número especial ,coordinat pel doctor Josep A. Tur, en el qual es recullen els resultats obtinguts pel projecte europeu de recerca Science & Technology in Childhood Obesity Policy (STOP)
La revista científica Obesity Reviews, una de les més importants en el camp de l’obesitat, ha publicat recentment un número especial dedicat als darrers avenços en la recerca sobre l’obesitat infantil. El dossier inclou dotze articles que recullen els resultats principals del projecte Science & Technology in Childhood Obesity Policy (STOP), finançat pel programa H2020 de la Unió Europea. Aquest projecte té com a objectiu generar evidència científica que doni suport a les polítiques per fer front al repte de l’obesitat infantil.
Un dels tres coordinadors d’aquest número especial d’Obesity Reviews és el doctor Josep A. Tur, catedràtic de Fisiologia del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut i investigador principal del grup de recerca en Nutrició Comunitària i Estrès Oxidatiu de la Universitat de les Illes Balears. El doctor Tur també és investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), de l’Institut d’Investigacions Sanitàries de les Illes Balears (IDISBA) i del projecte STOP.
Entre els articles del dossier hi ha quatre treballs en els quals ha participat el doctor Josep A. Tur.
El futur de la recerca sobre l’obesitat infantil
En el primer treball s’avaluen els darrers avenços assolits per la recerca en el camp de l’obesitat infantil. A partir de la constatació que l’obesitat infantil no es pot explicar només per la predisposició genètica i l’estil de vida, el treball apunta la necessitat que la comunitat científica encamini els esforços envers l’estudi de les interaccions entre els gens i l’entorn. Des d’aquesta perspectiva, es planteja la necessitat de tenir en compte les interdependències entre les exposicions perinatals a aliments, antibiòtics, contaminants o complicacions durant l’embaràs, els patrons alimentaris, l’activitat física i marcadors individuals, com ara el microbioma, els antecedents epigenètics i les signatures metabòliques.
Nadons prematurs, obesitat i diabetis
El segon estudi aporta informació nova sobre la relació que hi ha entre el fet de néixer amb un pes i una mida inferior a l’adequada i el risc de desenvolupar resistència a la insulina durant la infància i l’adolescència. L’estudi conclou que, comparat amb els infants que neixen amb un pes i una mida adequades, els infants nascuts amb una mida inferior tenen un risc 2,33 vegades més elevat de desenvolupar diabetis del tipus 2. Aquest estudi mostra importància de tenir en compte els nadons prematurs com un subgrup d’infants i adolescents potencialment vulnerables que s’haurien de poder beneficiar de proves de triatge i estratègies de prevenció primerenques.
La importància de la microbiota en l’obesitat infantil
La relació entre la microbiota intestinal i l’obesitat infantil és el tema objecte del tercer dels estudis que s’inclouen en el dossier publicat per Obesity Reviews. Els investigadors han investigat la composició de la microbiota en diferents moments de la infància: l’etapa gestacional, l’etapa perinatal i la primera infància (d’1 a 4 anys). L’estudi conclou que la microbiota ha de ser considerada entre els múltiples factors que afecten el desenvolupament de l’obesitat, i que aspectes com ara el tipus de part, el tipus de lactància, factors higiènics, l’exposició a antibiòtics o l’alimentació complementària poden tenir un impacte en la composició de la microbiota i, per tant, poden augmentar el risc de desenvolupar obesitat.
Una problemàtica amb factors interdependents
El quart article destaca la necessitat de tenir en compte el paper interdependent i complementari que tenen en el desenvolupament de l’obesitat factors varis, com ara el pes i la mida durant la gestació, l’exposició a antibiòtics en l’etapa perinatal, els contaminants orgànics persistents durant l’etapa prenatal, el desequilibri en la composició de la microbiota, el seguiment de la dieta mediterrània, el consum de làctics, el consum d’aliments ultraprocessats, la inactivitat i el sedentarisme, i factors ambientals com la qualitat de l’aire, l’accessibilitat a parcs i zones d’esbarjo a l’aire lliure, l’exposició a contaminants relacionats amb el trànsit, a més de signatures metabòliques en sang, orina, sang del cordó umbilical i saliva, i la predisposició genètica o factors epigenètics que comporten interaccions entre els gens i l’entorn. Els investigadors assenyalen que la qualitat de vida i la salut dels infants exigeix que es considerin les dimensions de personalització, poblacionals i planetàries per afrontar l’obesitat infantil en les etapes primerenques de la vida, amb l’objectiu d’assolir un fenotipatge en profunditat que integri la medicina personalitzada i les intervencions necessàries de salut pública a escala global.
Referència bibliogràfica
Josep A. Tur, Franco Sassi i J. Alfredo Martínez. Special Issue: Determinants of Childhood Obesity. Obesity Reviews, 23, S1, gener de 2022. <https://onlinelibrary.wiley.com/toc/1467789x/2022/23/S1>.
Data de publicació: 09/02/2022