Cap a l'autoconsum energètic: visitam l'edifici més eficient del campus i les primeres pèrgoles fotovoltaiques

Les autoritats visiten les obres de l’edifici interdepartamental i de la primera pèrgola fotovoltaica del campus, dues de les primeres actuacions alineades amb l’Estratègia de Sostenibilitat de la UIB 

La Universitat de les Illes Balears ha posat en marxa les primeres actuacions emmarcades en l’Estratègia de Sostenibilitat amb què aspira a convertir-se en una institució modèlica en sostenibilitat i compromís amb la preservació del medi ambient amb vista a l’any 2030. Es tracta de les obres del nou edifici interdepartamental, que entrarà en funcionament el pròxim curs com el més eficient del campus (Eix Eficiència), i la instal·lació de la primera pèrgola de generació d’energia fotovoltaica que s’ubica a l’aparcament del caminal d’Eivissa (Eix Energia).

El Rector de la Universitat, doctor Jaume Carot, ha mostrat avui les obres de l’edifici i de la pèrgola a la presidenta del Govern, Francina Armengol, i al vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, com a mostra d’actuacions en marxa ja alineades amb l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica el 2030. En concret, la UIB aposta per minimitzar i optimitzar el consum de recursos (Eix Eficiència) i per assolir el 100 per cent de l’autoconsum energètic d’origen renovable el 2026 (Eix Energia).

A la visita d’obres han assistit també el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company;  el secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel À. Sureda;  els directors generals d’Energia i Canvi Climàtic, Josep Malagrava, i Fons Europeus, Fèlix Pablo Pindado, a més del president del Consell Social, Bartomeu Llinàs. També els vicerectors de Campus i Universitat Saludable, Adrià Muntaner; d’Economia i Infraestructures, Carles Mulet; d’Innovació i Transformació Digital, Loren Carrasco; Planificació Estratègica, Internacionalització i Cooperació, Marc Nadal; la secretària general, Irene Nadal; la Gerenta, M. Consolación Hernández; l’exrector de la UIB Llorenç Huguet, així com els degans de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia i de Psicologia, Cristina Moreno i Jordi Pich, respectivament.

També hi ha assistit les directores del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia, Noemí Sansó, i del Departament de Psicologia, Carolina Sitges; el director i el subdirector del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic, Damià Gomis i Pau de Vílchez, i el doctor Vicenç Canals, professor titular d'universitat d’Enginyeria Industrial i Construcció, a més dels caps del Departament d’Infraestructures i Recursos Humans, Miquel Horrach, i del Servei Tècnic i d’Infraestructures, Benito Mas. La visita a l’edifici ha estat guiada per l’arquitecte del projecte, Antoni Barceló.

Estratègia de Sostenibilitat

Minimitzar i optimitzar el consum de recursos, com fa el nou edifici interdepartamental, i avançar cap a la descarbonització i el 100 per cent d’autoconsum energètic renovable el 2026 són dos dels objectius recollits a l’Estratègia de Sostenibilitat de la Universitat que va presentar el Rector, doctor Jaume Carot, a la comunitat universitària la setmana passada. Una estratègia basada en cinc eixos: sensibilització, eficiència, energia, mobilitat i renaturalització.

Els dos eixos que estan més avançats actualment són els d’eficiència i energia, als quals es poden emmarcar les actuacions presentades, que responen a convocatòries de les conselleries de Fons Europeus, Universitat i Cultura i Transició Energètica i Sectors Productius per optar a finançament de fons europeus per al desenvolupament regional i la transició energètica, respectivament. L’estratègia inclou també un eix de renaturalització per restaurar i millorar el patrimoni natural del campus, i crear un entorn harmònic que contribueixi a la reducció del CO2; també aborda la mobilitat com a repte de futur. Es preveu també un eix transversal de sensibilització de la comunitat universitària per a la qual s’ha obert un període de reflexió i participació per incidir en el futur ambiental de la UIB amb vista a l’any 2030.

Pla d’autoconsum energètic

L’eix d’energia de l’Estratègia de Sostenibilitat de la UIB preveu un canvi del model energètic que potencia l’autoconsum elèctric i el desplegament d’una xarxa d'energia tèrmica (fred i calor) per avançar cap a la descarbonització. L’objectiu d’aquest eix és assolir el 100 per cent de l’autoconsum d’energia elèctrica procedent de fons renovables. Per aconseguir-ho, el Departament d’Enginyeria Industrial i Construcció i el Servei Tècnic i d’Infraestructures han elaborat l’estudi d’escenaris de generació fotovoltaica al campus de la Universitat de les Illes Balears, que es fonamenta a valorar energèticament: 1) la capacitat de les cobertes dels edificis existents al campus, 2) la capacitat dels aparcaments de més de 1.000 m2 mitjançant la instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques per fer complir el que preveu la llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica, i 3) analitzar la capacitat d’altres zones.

Edifici interdepartamental

Per la seva part, l’edifici interdepartamental, amb un pressupost de 6,9 milions d'euros, acollirà a partir del curs 2023-24 els estudis de Psicologia, Infermeria i Fisioteràpia, i solucionarà la manca d’espai per a aules, laboratoris i despatxos. Aquest projecte està cofinançat en un 100 per cent amb càrrec a la incorporació dels fons addicionals de REACT-UE al Programa Operatiu FEDER 2014-2020 de les Illes Balears.

La construcció respon als objectius d’eficiència de l’Estratègia de Sostenibilitat, que preveu minimitzar i optimitzar el consum d’energia i recursos. El projecte dels arquitectes Antoni Barceló i Bàrbara Balanzó, de l’estudi d’arquitectura Barceló Balanzó Arquitectes, preveu l’edifici com un sistema autònom d’estalvi energètic i descentralitzador de la distribució energètica local, on es potencien els sistemes passius i senzills. Es tracta d’una edificació de baixa tecnificació que arriba a una eficiència ambiental alta a partir d’estratègies de disminució de la demanda energètica i d’utilització de sistemes estructurals i constructius econòmics.

A més, l’edifici s’integrarà a la xarxa d'energia tèrmica (fred i calor) que en el futur s’estendrà a tots els edificis del campus.

Per una altra part, el projecte pretén dotar de valor l'espai exterior de l'entorn de la nova edificació, amb diferents espais qualificats per a activitats diverses, i amb una riquesa de relacions en espais fluids per afavorir la mobilitat i la mentalitat oberta de l'educació que s'imparteix en un edifici per a estudiants universitaris. L’edifici s’ha abordat des d’una preocupació mediambiental, una actitud de respecte cap al lloc, un lloc amb identitat pròpia, amb llum i vegetació mediterrànies. Des dels camins existents es crea un accés natural al centre que forma part del recorregut habitual del campus; passejar, descansar, entendre des de l'accés el lloc i l'edificació. Es tracta de potenciar els recorreguts actuals i resoldre amb un espai exterior a manera de porxo l'accés al nou centre i a l'existent Beatriu de Pinós al mateix temps, sense entorpir les circulacions del campus.

Data de publicació: Fri Mar 31 12:50:00 CEST 2023