El grup I+DEL de la UIB publica tres estudis sobre la relació entre el bilingüisme i la cognició 

Al llarg dels anys, hi ha hagut molts estudis científics que han trobat evidències que donen suport al concepte d'«avantatge bilingüe». Aquest concepte fa referència als beneficis que suposadament reporta el fet de parlar dues llengües quotidianament sobre les habilitats cognitives que el parlant necessita per adaptar-se a les demandes d’un ambient canviant (control executiu). No obstant això, també hi ha un gran nombre d'estudis científics que no han trobat evidències que existeixi l'avantatge bilingüe, la qual cosa genera una controvèrsia que és ben vigent.

Aquest contrast de resultats a favor i en contra dels beneficis cognitius del bilingüisme ha fet que el deixem d'entendre com una capacitat de tot o res, sinó més aviat com un cúmul de factors que es distribueixen en un contínuum. Per exemple, l'aprenentatge de les dues llengües es pot fer simultàniament o una després de l'altra; també és possible que el percentatge de vegades que dos bilingües canvien de llengua en el seu dia a dia sigui diferent. Aquesta concepció polifacètica del bilingüisme fou la que guià el grup d’investigadors en la temptativa de voler entendre millor la influència dels factors relacionats amb el bilingüisme i el control executiu.

Amb aquest objectiu, el grup de recerca I+DEL (Investigació en Desenvolupament, Educació i Llenguatge) de la Universitat de les Illes Balears ha provat d’esclarir la vertadera influència que té el bilingüisme en el control executiu i d’explicar els resultats ambigus en aquest camp d’estudi. Els seus resultats han estat recollits en tres articles publicats recentment en diverses revistes científiques, i ja se n'ha fet ressò el setmanari The Economist.  

Efectes del canvi de llengua

En el primer estudi, els investigadors varen identificar els factors lingüístics que contribueixen a comprendre més bé la relació entre bilingüisme i habilitats de control executiu. Amb relació als factors lingüístics, recopilaren informació de més de cent joves bilingües (català i castellà) sobre l'edat d'adquisició de la segona llengua, la seva competència lingüística i la freqüència en què canviaven de llengua en el seu dia a dia. Més concretament respecte del canvi lingüístic, examinaren els efectes tant de la direcció (canvi a la primera llengua o a la segona) com del tipus d'alternança (involuntària o voluntària, guiada pel context).

Tot seguit, els mateixos participants realitzaren una sèrie de tasques experimentals amb l'ordinador en què els avaluaven tres dimensions del control executiu: la inhibició de la informació no rellevant, la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva (capacitat de canviar de tasca. Hom va observar relacions entre el canvi freqüent i voluntari a la segona llengua (del català al castellà, en aquest cas) i un control executiu més eficient, més bona memòria de treball i més flexibilitat cognitiva. Per altra banda, es va fer palesa la relació entre una major incidència de canvis involuntaris (inconscients) de llengua i una pitjor habilitat inhibitòria.

Els resultats d'aquest estudi suggereixen que canviar de llengua amb freqüència pot tenir repercussions sobre aspectes executius, però no l'edat en què s'adquireix la segona llengua ni la competència en l'idioma. Aquests resultats han estat publicats recentment a la prestigiosa revista Bilingualism: Language and Cognition. Així, tenir més o menys propensió a canviar de llengua mentre parlam, estretament lligada al context lingüístic específic en què vivim, pot ser una de les claus que ajudin a entendre la disparitat dels resultats obtinguts en el camp d'estudi del bilingüisme i la cognició.

Bilingüisme i control executiu

En un segon estudi, els investigadors varen ampliar la mostra a 180 joves bilingües, dels quals varen analitzar les dades mitjançant models d’equacions estructurals (SEM). Aquesta metodologia estadística permet estudiar més detalladament la manera com es relacionen els factors que entren en joc en l’estudi de l’avantatge bilingüe. Aquesta anàlisi verificà que la freqüència de canvi natural de llengua modulava positivament el control executiu dels bilingües, mentre que ni l'edat d'adquisició ni el domini de la segona llengua hi tenia un efecte significatiu. A més, l'anàlisi indicà que l'impacte del factor «canvi natural de llengua» exergia una influència sobre el processament general de la informació i que afectava tots els subcomponents del control executiu. Aquests resultats, publicats a la revista International Journal of Bilingualism, a més d'ajudar a esclarir la relació entre bilingüisme i control executiu, enalteixen la rellevància de l'habilitat del parlant d’adaptar-se lingüísticament d’una manera conscient i intencional al context.

És real l'avantatge bilingüe?

La passa següent fou comprovar si existeix l’avantatge bilingüe en una àmplia mostra de bilingües de les Illes Balears en comparar-los amb un altre grup de participants monolingües de la Península. Per fer-ho, els investigadors varen programar un seguit de tasques informatitzades per comparar l'execució de bilingües i monolingües en els components específics del control executiu, amb la particularitat que, en aquest tercer estudi, les tasques eren més demandants (complexes) des del punt de vista cognitiu que les emprades en estudis anteriors. Aquesta decisió era important, ja que els resultats d’estudis previs semblen indicar que és més complicat trobar evidències de l’avantatge bilingüe en adults joves que en altres franges d’edat, vist que les seves capacitats cognitives estan en el moment evolutiu més àlgid.

En aquest sentit, la complexitat cognitiva s’ha postulat com un element clau que pot resultar diferencial en comparar les habilitats cognitives entre monolingües i bilingües. Així, l'objectiu de la investigació va ser examinar la presència d'avantatge bilingüe en adults joves de les Illes Balears i, en cas de trobar-ne, analitzar quins eren els components de control executiu en què es manifestava.

Els resultats de la recerca, publicats a la revista Language, Cognition and Neuroscience, revelaren un patró de resposta general lleugerament més exacte en els bilingües que en els monolingües. No obstant això, no es trobaren evidències que els bilingües tinguin més bones capacitats que els monolingües quan se’n compara el rendiment en els diferents components del control executiu. De fet, es trobaren indicis que, en tasques de dificultat moderada, els bilingües poden mostrar certs desavantatges, que, per altra banda, desapareixen en situacions de més complexitat.

Conclusions

En conjunt, les conclusions generals d'aquests tres articles milloren la comprensió dels factors involucrats en el desenvolupament de millors habilitats cognitives en la població bilingüe de les Illes Balears, com és el canvi freqüent i voluntari de llengua. Per altra banda, no pareix que la influència del bilingüisme sigui tal que promogui una diferència evident entre bilingües i monolingües en aspectes concrets del control executiu, fins i tot en activitats força demandants que en teoria haurien d’incrementar aquesta disparitat. 

Referència bibliogràfica

López Penadés, R.; Sánchez-Azanza, V.; Buil-Legaz L.; Aguilar-Mediavilla, E., i Adrover-Roig, D. (2020). Associations between natural language switching and executive control in early bilinguals. Bilingualism: Language & Cognition, 1-12. DOI: https://doi.org/10.1017/S1366728920000012

Sánchez-Azanza-V.; López-Penadés, R.; Aguilar-Mediavilla, E., i Adrover-Roig, D. (2020). Latent variable analysis on the interplay between language switching and executive control International Journal of Bilingualism, 1-19 DOI: https://doi.org/10.1177/1367006920902525

Sánchez-Azanza, V.; López-Penadés, R., i Adrover-Roig, D. (2019). More similitudes than differences between bilinguals and monolinguals on speeded and demand-varying tasks. Language, Cognition & Neuroscience, 1-17. DOI: https://10.1080/23273798.2019.1706752 

Data de l'esdeveniment: 20/03/2020

Data de publicació: 20/03/2020