Elena García-Valdés Pukkits va participar amb aquest article al I Concurs de Divulgació Científica de la UIB

Tots tenim nom: els humans, els animals, les muntanyes, els rius, els mars, els planetes i també els bacteris, encara que no els vegem.

Hi ha més microorganismes que estels a l'univers; només faltaria que no tinguessin nom! Viuen en humans, animals, muntanyes, rius i mars. Les persones tenim al cos tantes cèl·lules com bacteris, però encara no els hem acabat de comptar.

Un dels treballs del microbiòleg consisteix a posar nom als microorganismes, és a dir, a establir una nomenclatura. S'ocupa de donar nom a les espècies, la qual cosa és un component substancial de la classificació dels éssers vius, perquè assigna un nom inequívoc a cada espècie.

A partir de l'ordenació dels éssers vius en espècies i gèneres, se’n poden fer classificacions i disposar, per tant, d'un sistema ordenat que permet identificar un exemplar determinat en l'escala dels éssers vius. Les espècies representen la unitat bàsica de la història evolutiva dels éssers vius.

Espècies amb nom i cognom

Des de l'època de Linné (1707-1778), les espècies s'agrupen en gèneres que engloben espècies semblants. Cada espècie rep una etiqueta binomial: un nom genèric per a totes les del mateix gènere i un nom específic per a cada una, com un cognom i nom.

En el nostre argot, gènere i espècie s'agrupen, a més, en famílies; tenen, fins i tot, arbres genealògics i regnes. Es pot pertànyer al mateix gènere, per exemple, al del pseudomones, però hi ha més de 200 espècies de pseudomones.

El fet de tenir un nom o un altre significa la vida, en sentit literal. No és el mateix dir en un hospital Pseudomonas fluorescens que dir Pseudomonas aeruginosa o Vibrio cholerae. En el segon cas, salten totes les alarmes; d'aquí la importància d'anomenar correctament els microorganismes.

La gent del camp també sap microbiologia. Coneixen la Xylella (cognom), microorganisme transportat per diversos insectes que es pot transmetre als arbres, ametllers o oliveres, entre d’altres, i causar-los una mort lenta. El que no saben és quin nom té: fastidiosa.

Les paparres són temudes, però moltes vegades tampoc no sabem per què. Són les transportistes de més d'un tipus de microorganisme: amb elles viatgen rickèttsies (diverses), Borrelia burgdorferi o Anaplasma phagocytophilum, causants de malalties.

Els amos d'animals de companyia saben que han d'evitar que els cans contreguin la leishmaniosi i en tenen molta cura per evitar-ho, encara que no sàpiguen que els la provoca la Leishmania infantum.

Conèixer el món microscòpic

Cal tenir una bona formació en el coneixement dels microorganismes. Un rumor urbà diu que algú va comentar a una mare preocupada per si el seu fill estava infectat per Giardia lamblia (cognom i nom): «No es preocupi senyora, el seu fill no té ni giardia ni lamblia». La senyora degué quedar tranquil·la per la informació rebuda, perquè el seu fill no tenia un, sinó dos microorganismes.

La denominació dels microorganismes és variada. El Vampirovibrio chlorellavorus és un bacteri que menja microalgues. El Pyrococcus furiosus viu en temperatures elevades (pyro, relatiu al foc) i és esfèric (coccus). L’Acidianus infernus viu en ambients àcids i conté ianus o janus, en referència al déu romà de dues cares.

A Thiomargarita namibiensis, thio significa «sofre» (l’usa); margarites és «perla», en grec (perquè és rodona), i namibiensis al·ludeix a Namíbia, on es va trobar.

30 anys batiant microorganismes

Al laboratori de Microbiologia a la Universitat de les Illes Balears, fa més de trenta anys que ens dedicam a descobrir i posar nom a bacteris d’ambients i llocs: sòls, depuradores, hospitals, plantes i aigües d'hemodiàlisi. Alguns són, fins i tot, de l'Antàrtida.

Un dels primers bacteris descrits al nostre laboratori va ser el Pseudomonas balearica. Altres bacteris descrits per nosaltres han estat:

• Pseudomonas aestusnigri (aestus nigri significa «marea negra»), descobert a partir del vessament del petrolier Prestige a les costes de Galícia.
• Pseudomonas nosocomialis (nosocomium significa «hospital»), present en hospitals d'Uganda, de Suècia i Mallorca.
• Pseudomonas de cítrics, com el Pseudomonas caspiana (de la mar Càspia), a l'Iran, i el Pseudomonas nabeulensis o karouensis, propi de regions de Tunísia.

Per posar nom als bacteris hem de conèixer-los bé. Els fem una fotografia amb el gran microscopi electrònic de la nostra universitat, i així en sabem la grandària i també si tenen flagels que els serveixin per nedar. Esbrinam a quina temperatura poden viure i quina és la concentració de sal que prefereixen, quin és el seu menú favorit, quins compostos poden degradar o no. I així, més de cinquanta proves.

També en coneixem i analitzam el genoma. Vàrem ser els primers a seqüenciar un genoma complet d'un ésser viu a la nostra comunitat autònoma.

Analitzant-ne tots els nucleòtids, podem comparar uns bacteris amb uns altres i saber si són espècies noves, i posar-los nom o identificar-los si s'assemblen a d’altres ja coneguts i que ja tenen nom. Per això, mantenim una col·lecció de més de mil ceps o exemplars del gènere Pseudomonas congelat a -70 ℃.

Biblioteques microbianes

A tot el món (el Japó, Suècia, Espanya, Corea, la Xina, França, Bèlgica) existeixen les anomenades col·leccions de cultius tipus. Són els guardians, bibliotecaris microbians. Cada país té la seva col·lecció, on es conserven totes les espècies conegudes. Allà és on les pots comprar si les necessites o els pots regalar («dipositar», en el nostre argot) una espècie nova. D'aquesta manera, tots els científics hi poden tenir accés.

En cas que es detecti en un hospital, tots els esforços estaran destinats a evitar que aquest microorganisme no es dissemini, com va ocórrer amb la listeriosi transmesa per menjar carn entatxonada contaminada, l'estiu de 2019, a Espanya.

Se subministraran els antibiòtics més sofisticats per curar el malalt i se li farà un seguiment exhaustiu, però sempre hauríem de saber el nom del diminut responsable del problema.

Cada comunitat autònoma té assignat un hospital amb sentinelles mèdics vigilants encarregats, per a tot l’àmbit nacional, de vetllar i informar dels casos que requereixin una atenció especial, com el virus de l'Ebola fa uns anys.

Cada vegada que vegeu el nom d'un microorganisme, ara ja sabreu que hi ha molts investigadors a tot el món —invisibles, també— que treballen per saber-ne la vida i miracles, i trobar la manera d'ajudar a gestionar-lo.

Data de l'esdeveniment: 11/06/2020

Data de publicació: 11/06/2020