Anuari de la Joventut de les Illes Balears 2020: COVID, comunicació digital i responsablititat

Presentam lAnuari de la joventut 2020, una iniciativa de la Conselleria d’Afers Socials i Esports (Direcció General d’Infància, Joventut i Famílies, IB-JOVE) del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca (Conselleria de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Direcció Insular de Participació i Joventut), la Fundació Guillem Cifre de Colonya de la Caixa d’Estalvis de Pollença «Colonya», i la Universitat de les Illes Balears (Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social). 

L’Anuari de la joventut 2020 està format per vint articles, repartits en quatre apartats: (a) indicadors; (b) iniciatives de les administracions i de la societat civil; (c) estudis i debats actuals, i (d) monogràfic.

Hi han participat 46 autors d’institucions públiques i entitats de la societat civil, com són el Centre d’Informació Jove de Sóller, l’Àrea de Joventut Municipal de l’Ajuntament de Llucmajor, el Centre d’Informació Jove de Son Servera, el Casal de Joves del Consell Insular de Formentera, Comissions Obreres Illes Balears, l’Institut per a la Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Calvià, la Fundació Mallorca Integra, el Consell de la Joventut de les Illes Balears, l’Associació LGTBI Ben Amics, la Fundació Triangle Jove, Amadip Esment Fundació i l’IBJOVE.

La imatge de portada és de José Ángel Gómez Escamilla, Engranatge social, còmic finalista del certamen ArtJove 2019, que també és la imatge de la portada del llibre.

1. Joves en temps de la COVID-19: escenaris de vulnerabilitat i iniciatives existents

La crisi de salut pública, econòmica i social derivada per la COVID-19 ha impactat en les nostres vides sobtadament i ha tingut conseqüències sense precedents recents. La COVID ha modificat la manera de relacionar-nos, treballar, estudiar i viure, en general. Els efectes de la pandèmia sobre la dinàmica socioeconòmica internacional han agreujat les desigualtats socials que ja hi havia i el risc dels col·lectius més vulnerable: augmenta la bretxa digital i les dificultats per a la inserció laboral. A les circumstàncies pròpies de la transició a la vida adulta de les persones joves, s’hi suma l’amenaça d’un context laboral caracteritzat per la flexibilitat, l’estacionalitat i la precarietat.

Al primer article, «Joves balears en xifres 2020», es presenten els principals indicadors relacionats amb la joventut referits al 2019. L’any que ve es podrà valorar l’efecte que la COVID-19 haurà tingut sobre les persones joves en àmbits com l’educació, l’ocupació, l’emancipació residencial o la salut.

Sobre el món del treball i els joves de les Illes Balears, l’anuari d’enguany inclou dos treballs:

- L’article «Joves a peu d’obra» ens aproxima a la realitat laboral de la població jove a les Illes Balears durant l’any 2019 i principi de 2020. Es fa una revisió de la situació sociodemogràfica i de les polítiques públiques d’inserció laboral i de foment de l’ocupació de la joventut.

- L’article sobre l’emigració de les persones d’entre 15 i 39 anys, entre els anys 2008 i 2019 tracta de la velocitat i la intensitat dels fluxos migratoris durant aquest període de temps, delimitat per dos moments de crisi. S’hi analitzen els factors condicionants i les denominades polítiques de retorn del talent.

Com a iniciatives d’inserció sociolaboral es presenten les següents:

IFOC. «Emplea’t Jove». Programa d’intervenció sociolaboral amb joves en situació de vulnerabilitat. És una iniciativa formativa i d’inserció sociolaboral orientada a millorar l’ocupabilitat i l’apoderament del jovent, mitjançant un model d’atenció integral, la intermediació laboral, l’acompanyament i la tutorització d’itineraris personalitzats.

Fundació Mallorca Integra. Servei de Suport a la Transició a la Vida Adulta de persones joves amb discapacitat intel·lectual. Acompanyament de les pràctiques en empreses.

Esment Escola Professional. Programes de formació dual d’Esment Escola Professional: contracte de formació i aprenentatge, acompanyament i orientació durant la transició entre l’escolarització i l’àmbit professional.

Els efectes d’aquesta crisi sobre la qualitat de vida de la població jove són més forts sobre aquells qui pateixen situacions de vulnerabilitat relacionades amb la salut, la violència de gènere o l’assetjament a les xarxes. Sobre aquestes situacions, s’inclouen tres estudis:

- El primer, sobre conductes alimentàries entre el jovent: la dieta, el pes, la pràctica d’exercici, l’ús de noves tecnologies, actituds envers el menjar i la forma corporal. S’analitzen els factors de risc: insatisfacció amb la imatge corporal, les creences sobre la necessitat de mantenir els cànons de bellesa, la transmissió d’aquests cànons a través de les xarxes i webs especialitzats.

-El segon, sobre discriminació de la joventut lgtbi a Mallorca i el risc de suïcidi. Necessitat de detecció precoç i importància d’incrementar la formació sobre les realitats de la gent lgtbi entre els col·lectius professionals i als centres educatius, als espais d’oci i als barris.

- El tercer, sobre la percepció de les violències masclistes en les xarxes socials entre els joves de 14 a 18 anys a les Illes Balears, desenvolupada a diferents instituts.

Com a alternatives pedagògiques que responen a aquestes situacions de violència i desigualtat, hi ha dos treballs:

- Un tracta sobre l’educació sexual com a mitjà per a la transformació social, com a clau en el desenvolupament sexual de les persones, de la seva manera de viure, d’expressar-se, de sentir-se i relacionar-se.

- L’altre és una proposta didàctica adreçada als adolescents per tractar les imatges i els missatges sexualitzats del reggaeton, un gènere musical molt consumit pels joves i alhora molt polèmic. La proposta s’orienta a cultivar l’esperit crític.

En temps d’incertesa, els referents necessaris per orientar-se continuen sent l’educació, la cultura, els valors i la capacitat crítica. Partint d’aquesta premissa, l’article, «L’educació confinada i en estat d’alarma» tracta dels efectes de la COVID-19 sobre l’àmbit de l’educació, i analitza críticament els impactes del tancament de les escoles en el jovent i la comunitat educativa. La idea clau és: «L’educació té una funció clau en la transmissió dels valors de l’ajuda mútua i la cooperació, valors inherents a la preservació de la vida».

Un dels recursos de proximitat que estan a l’abast dels joves són els serveis de joventut. L’article «Els serveis de joventut en temps de covid» ens presenta l’experiència de quatre serveis de joventut de les Illes Balears: Sóller, Llucmajor, Son Servera i Formentera. Les autores expliquen el que ha suposat l’adaptació i la reinvenció de serveis de joventut. El treball posa en valor el potencial dels serveis de joventut, el treball entre iguals i la combinació del treball conjunt entre infants, joves, famílies amb els professionals de la joventut. Es descriuen les accions d’acompanyament que es duen a terme, les quals faciliten la comunicació, l’accessibilitat de la informació i l’accés a l’aprenentatge, i situen al centre de la intervenció la promoció de l’expressió, l’autonomia, el pensament crític i la responsabilitat en la presa de decisions del jovent.

2. Comunicació digital, responsabilitat i participació activa

El tema monogràfic és «Joves i comunicació digital». Durant el confinament, les TIC han reforçat la seva centralitat en el jovent. Els temps actuals ens mostren que els espais físics i digitals s’acosten inevitablement. A l’article «La transició digital de la joventut», s’afirma que «ara és el moment de tornar a reflexionar sobre la necessitat de poder aprofitar les TIC per convertir-les en eines i recursos útils en el treball amb gent jove. Ja no es tracta d’educar ‘amb’ les TIC, sinó d’educar ‘en’ i ‘per a’ les TIC». Es refereixen a una transició que implica noves aproximacions i altres rols i estratègies dels educadors per acompanyar aquestes transicions.

Al pròleg, Dolors Reig afirma que «durant el confinament, hem necessitat de manera vital la informació, el suport a les relacions personals i familiars, la realització personal i professional que ens poden proporcionar les tecnologies». En aquest context, l’autora remarca el potencial de canvi d’aquesta nova època i aporta una mirada positiva que situa els infants i la joventut com a protagonistes –alhora, víctimes i herois, referint-se al període del confinament– i posa en valor la seva vivència de la pandèmia. Amb la denominació de «generació de la responsabilitat», destaca la capacitat del jovent per fer un ús responsable de les noves tecnologies. L’autora aporta arguments que contrasten amb l’adultocentrisme, una forma de discriminació de les joventuts de la qual es parla a un article de l’anuari.

En relació amb la construcció d’un espai digital respectuós amb la pluralitat i la diversitat, s’inclou el treball «En som més», un projecte de sensibilització per prevenir i combatre el discurs de l’odi, la intolerància i l’extremisme violent entre la població adolescent, especialment en les xarxes socials. Capacitat per crear espais educatius en què es promogui el pensament crític, l’empatia i el compromís amb els drets humans.

«Persones cibermentores» és un projecte que té la finalitat de crear una xarxa de jovent responsable i amb coneixements sobre ciutadania digital. És una iniciativa d’educació i tutoria entre iguals implantada als centres d’educació secundària de les Illes Balears.

Des de la mirada de l’autonomia, es presenta el projecte formatiu Joves com a agents actius de prevenció, adreçat a alumnes d’educació social i que s’integra en les noves línies de treball i recerca internacionals del desenvolupament juvenil positiu.

Des del punt de vista del moviment associatiu juvenil, presentam dos treballs.

El primer és un repàs històric de la trajectòria del Consell de la Joventut de les Illes Balears, coincidint amb la celebració dels 35 anys de la seva creació com a entitat que agrupa les entitats juvenils de les Illes Balears. 

El segon és un projecte de la Fundació Triangle Jove: «Som el present; cuidem el futur». En aquest projecte, les joventuts són protagonistes com a agents de decisió i canvi, a través de l’intercanvi, el diàleg, els debats i les reflexions. Concretament, es presenta el contingut de la darrera trobada anual dedicada a la lluita contra el canvi climàtic, la defensa del territori, i la promoció de la sostenibilitat i la perspectiva ecofeminista en el moviment associatiu juvenil.

Data de publicació: Thu Dec 03 09:51:00 CET 2020