L'IFISC (CSIC-UIB) participa en un estudi internacional que utilitza eines d'estudi pròpies de l'ecologia per analitzar els sistemes de comunicació en línia 

Un equip internacional de científics entre els quals es troben investigadors de l’IFISC (UIB-CSIC) ha publicat un estudi en el qual analitzen els sistemes de comunicació en línia des del punt de vista de l'ecologia. L'article, publicat en Nature Communications, planteja un model en el qual la lluita per visibilitat entre els usuaris provoca canvis en l'arquitectura de la xarxa de comunicació, fent-la evolucionar a estructures acte-similars i niades. Per a fer-ho van plantejar un model teòric de propagació d'informació que va ser després validat comparant la dinàmica proposada pels investigadors amb una gran quantitat de dades reals entre els quals s'inclouen, per exemple, les eleccions espanyoles de 2019 o el terratrèmol a Nepal en 2015.

Vivim en l'era de la informació en la qual, en el context de la comunicació en línia, constantment s'estan produint, manipulant i difonent una enorme quantitat de petites peces d'informació. Això, sumat al fet que les habilitats cognitives humanes són limitades, porta a un coll d'ampolla cognitiu que acaba generant una feroç competició entre la informació per a ser visible.
 
En aquest context, en el qual els actors són alhora emissors i receptors d'informació, la comunicació pot entendre's com una xarxa competitiva en la qual mecanismes històricament aplicats a l'ecologia (com el mutualisme o l'adaptació) són els responsables de la seva evolució. Per a analitzar l'estructura de les xarxes de comunicació en línia i com canvien amb el temps, els investigadors van mesurar principalment dos paràmetres: la modularitat i el nidificació. Mentre que la primera dóna compte de quants subgrups separats existeixen, la segona analitza com de subdividida i jerarquitzada està la informació.
 
Els investigadors van comprovar, d'una banda, que un alt nivell de modularitat correspon a un escenari d'atenció fragmentada en el qual els usuaris se centren principalment en els seus propis temes d'interès, un determinat subconjunt d'etiquetes (paraules clau que etiqueten el contingut), facilitant l'aparició de blocs identificables. D'altra banda, van observar que alts valors de nidificació porten a una autoorganització del sistema per a atendre un o pocs temes. En aquests casos, les comunicacions giren entorn d'un petit conjunt d'etiquetes i usuaris generalistes, amb individus molt actius que participen en moltes facetes de la discussió.
 
L'estudi obre noves possibilitats en l'anàlisi de les comunicacions humanes en línia mitjançant potents eines de sobres conegudes i utilitzades en el camp de l'ecologia. Això permetrà aplicar models i estratègies que permetin, per exemple, trencar dinàmiques d'expansió d'informació falsa o polarització extrema.
 
Font: IFISC (CSIC-UIB)
 
Referència bibliogràfica

Palazzi, M.J., Solé-Ribalta, A., Calleja-Solanas, V. et al. (2021). An ecological approach to structural flexibility in online communication systems. Nat Commun 12, 1941. https://doi.org/10.1038/s41467-021-22184-2 

Data de publicació: 26/04/2021