La tesi doctoral de Maria Àngels Recio assenyala la importància que les grans potències varen donar a l’estabilitat de l’àrea de l’estret de Gibraltar per reconèixer el règim de Franco 

A canvi de preservar el lliure trànsit de l'estret de Gibraltar i del Mediterrani occidental, Gran Bretanya i França varen oferir a Espanya el 1904 la possibilitat de tenir un petit protectorat al nord del Marroc, que li adjudicaren el 1912. La presència espanyola al Marroc, però, va desfermar l’oposició del nacionalisme marroquí i va donar lloc a una sèrie de guerres entre 1909 i 1927. A Espanya, la guerra inesperada del 1909, i la consegüent lleva de reservistes, va generar l’oposició de les classes populars, i va desencadenar la Setmana Tràgica de Barcelona. Per això Espanya va crear al Marroc un exèrcit colonial mercenari: les Forces Regulars Indígenes, el 1911, i la Legió, el 1920, sota el comandament d’oficials espanyols.

Tots aquells comandants són els anomenats militars africanistes, un col·lectiu que va forjar una identitat pròpia fruit d’haver desenvolupat la seva carrera al Marroc. Sobre ells s’ha centrat la tesi doctoral de Maria Àngels Recio García, defensada a la Universitat de les Illes Balears. La investigadora s’ha plantejat esbrinar els motius que expliquen per què aquell exèrcit colonial, creat per combatre la resistència marroquina a la penetració espanyola al nord del Marroc, va arribar a operar en sòl espanyol i contra els mateixos espanyols. La tesi l’ha dirigida Antoni Marimon Riutort.

En la tesi es conclou que durant la dotzena d’anys que separen l’incident de Ben Tieb (1924) –un episodi de tensió manifesta entre Primo de Rivera i els militars africanistes per la decisió del dictador de retirar tropes espanyoles del Marroc–  i l’episodi de Llano Amarillo (1936) –les maniobres militars de principis de juliol de 1936 en les quals s'ultimen els preparatius del cop d’estat contra la República que tindria lloc dies després–, els militars africanistes varen forjar una mentalitat militarista, colonialista, imperialista, contrària als drets humans i amb menyspreu a l'estament civil, que va xocar amb les reformes de la Segona República. La investigadora també assenyala que al Protectorat es va entrenar i es va formar una oficialitat que no es va conformar amb el control del Marroc, sinó que va desitjar i va aconseguir tenir el control d’Espanya després d’una llarga Guerra Civil en la qual l’exèrcit colonial va ser decisiu.

Com a novetat, la tesi destaca com la Guerra Civil Espanyola va provocar la inestabilitat al Protectorat i a l'estret de Gibraltar. Aquest va ser un dels motius pels qual França, amb el beneplàcit de Gran Bretanya, s’apressà a segellar amb el general Franco acords d'amistat, col·laboració i comerç un mes abans d’acabar la guerra i 48 hores abans que Londres i París reconeguessin el govern de Franco. La investigadora també destaca que el govern dels Estats Units es va mostrar preocupat per la tranquil·litat a l’estret de Gibraltar l’any 1942, coincidint amb els desembarcaments al nord d’Àfrica durant la Segona Guerra Mundial, i per aquest motiu va acceptar de fet el règim de Franco.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: D'una guerra a una altra. Els militars africanistes espanyols: de Ben Tieb a Llano Amarillo (1924-1936)
• Autor: Maria Àngels Recio García
• Programa de doctorat: Perspectives Metodològiques de la Investigació Històrica i Historicoartística
• Departament: Ciències Històriques i Teoria de les Arts
• Director: Antoni Marimon Riutort 

Data de publicació: 04/03/2016