Un estudiant de doctorat de la UIB travessa l’Atlàntic amb l’expedició internacional ODEMAR per estudiar la formació de l’escorça oceànica al llarg d’aquesta serralada submergida
L’estudiant de doctorat de la UIB Miquel Massot Campos ha participat en l’expedició internacional ODEMAR, que durant 34 dies ha recorregut a bord del vaixell Porquoi pas? els més de 4.000 quilòmetres que separen el port de Mindelo (Cap Verd) del port antillenc de Pointe-à-Pitre (Guadalupe). L’expedició ha resseguit la dorsal mesoatlàntica, una serralada submergida al fons d’aquest oceà, amb l’objectiu d’estudiar la formació de l’escorça oceànica.
L'escorça terrestre augmenta gràcies a les dorsals oceàniques actives que porten a la superfície roques profundes de diversos quilòmetres per sota. Aquestes roques emergeixen per la separació contínua dels continents americà i africà (~ 20 mm per any). La separació produeix massissos corbats, llisos i estriats, aixecats centenars de metres per sobre del fons marí. Durant la seva formació, l'activitat magmàtica, la deformació tectònica i l'alteració hidrotermal interactuen, i les roques exposades en el fons marí són els testimonis d'aquestes interaccions. L’expedició científica s’ha centrat en l’estudi d’aquestes interaccions per comprendre la formació d'aquestes estructures, que són comunes al llarg del sistema global de dorsals oceàniques, mitjançant l'anàlisi de les roques extretes del fons marí.
Miquel Massot, estudiant de doctorat de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, va salpar el passat 16 de novembre de Mindelo juntament amb una quarantena d’investigadors de França, Alemanya, els Estats Units, Gal·les, Espanya, Noruega i Grècia. L’expedició va tocar terra el 19 de desembre a Pointe-à-Pitre.
Al llarg d’aquests 34 dies de travessa oceànica a bord del Porquoi pas?, l’investigador de la UIB ha participat en activitats diverses, com ara les immersions del robot teleoperat ROV Victor 6000, calibrant la càmera principal de pilotatge, i la generació de mosaics del fons marí, els quals són de gran valor per als geòlegs, atès que els permeten obtenir una visió més global de tot un segment d'un massís. Miquel Massot també s'ha encarregat del tractament i emmagatzematge dels més de 5 terabytes de dades generades en la missió, així com del suport informàtic.
Sense caps de setmana ni festius, la feina a bord ha estat ininterrompuda. Al matí, es posava el robot autònom AUV Abyss 6000 a l'aigua. Al migdia, es realitzava una draga i una immersió amb el ROV un cop la draga s'havia acabat. La immersió del ROV durava fins a l'endemà al matí, quan era recollit juntament amb l’AUV. Tot seguit, l’AUV descansava un dia per carregar bateries.
En total, s'han realitzat 21 immersions del ROV, 12 immersions de l’AUV i 15 dragues. Els resultats obtinguts en el marc de l'expedició ODEMAR són una aportació científica de gran rellevància. S'han obtingut mapes batimètrics de la zona d'alta resolució, i les dues tones de roca extreta de diferents llocs permetran als geòlegs la caracterització d'aquests massissos i la comprensió de la seva formació.
Documents relacionats
Data de l'esdeveniment: 29/01/2014
Data de publicació: 29/01/2014