Un estudi liderat per l’IMEDEA (CSIC–UIB) ha determinat la participació i les motivacions que té la gent, a tot l’Estat, per participar en activitats recreatives a l'aire lliure i en interiors, amb particular atenció a la pesca en el temps lliure 

La pandèmia de COVID-19 ha posat de manifest la necessitat de practicar activitats a l'aire lliure i de retrobar-nos amb la naturalesa de manera sostenible (activitats basades en la naturalesa). Participar en activitats com el senderisme, esports nàutics i el ciclisme de muntanya, entre d’altres, de cada vegada tenen més adeptes entre els espanyols. No obstant això, l'equilibri entre la pràctica d'activitats a l'aire lliure i la naturalesa sovint és fràgil. Per tant, cal generar coneixements perquè les agències mediambientals puguin gestionar de manera eficient el patrimoni natural espanyol. Un exemple primari d'activitat basada en la naturalesa, de la qual es té poca informació, és la pesca durant el temps lliure. Per aquest motiu, la professora Dra. Beatriz Morales-Nin i el Dr. Josep Alós, de l’MEDEA (CSIC-UIB), en col·laboració amb el professor Robert Arlinghaus, de la Universitat de Humboldt, a Berlín, i del Leibniz-Institute of Freshwater Ecology, han fet un estudi d’àmbit nacional per caracteritzar la participació i les motivacions per practicar les activitats recreatives. Aquesta investigació ha estat publicada recentment en una revista de prestigi internacional.

L’estudi, basat en una enquesta contestada de manera anònima i d’abast estatal, demostra que sortir a pescar és una activitat a l'aire lliure que ha practicat alguna vegada la meitat de la població, i que actualment connecta 2,5 milions d'espanyols amb els rius, llacs i mars del territori espanyol. Aquesta participació és més elevada del que s’esperaven, atenent les 796.000 llicències de pesca continental de 2018 —segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE)—, les 872.000 llicències de pesca marítima i les prop de 60.000 de la pesca esportiva (activitat englobada en el Consell Superior d'Esports). L'estudi demostra que és necessari estandarditzar la normativa per saber el nombre exacte de pescadors marítims, així com de pesca fluvial, ja que la llicència d'embarcació permet que pesquin grups de persones sense que hagin de tenir un permís individual. «En tot cas, no hi ha dubte de la importància de la pesca a Espanya, amb devers un 7 per cent de la població que hi pren part —participació similar a la d’altres països europeus», conclou la professora Morales-Nin.

Els autors compararen també la participació i les motivacions de la pesca amb altres activitats que duen a terme els espanyols en el temps lliure. Determinaren que un 15 per cent dels espanyols practica activitats a l'aire lliure que impliquen algun tipus de recol·lecció de fauna o flora, i el 50 per cent en practica alguna de basada en la naturalesa sense recol·lecció. L'estudi també llança la dada que prop d’un 30 per cent de la població espanyola només practica activitats en espais tancats durant el seu temps lliure, com ara anar al gimnàs o jugar a videojocs. El Dr. Alós declara que l'estudi que han fet demostra que les motivacions i el perfil demogràfic són diferents entre els espanyols que exclusivament centren l’activitat durant el temps lliure a l'interior i els qui en fan de relacionades amb la naturalesa. «Entre les activitats a l'aire lliure, inclosa la pesca, no hem trobat grans diferències en la motivació, i les principals han estat: estar a prop de la naturalesa, experimentar tranquil·litat, sortir de la rutina diària, estar amb la família o fer exercicis essencials», conclou el Dr. Alós.

Finalment, a causa de l'interès per la gestió de les activitats basades en la naturalesa, els investigadors s’interessaren en els valors i actituds enfront de la vida silvestre. Per estudiar-ho, empraren una aproximació clàssica basada en l'eix mutualista-utilitarista. Mentre que la visió utilitària de la naturalesa emfatitza i justifica l'ús humà de la vida silvestre (per exemple, a través del menjar), el mutualisme es refereix a la cura i la simpatia social amb ella. Els resultats suggereixen que la població espanyola té un 40 per cent de visió utilitarista de la vida silvestre. No obstant això, un creixent 25 per cent és classificada com a mutualista, dada molt semblant a la de països europeus nòrdics. «Aquestes xifres, no obstant això, les hem de manejar amb cautela, perquè només hem fet un mostreig puntual, que podem considerar com a dada base», declara el Dr. Alós. «S’han de fer mostrejos continuats de la població per veure si aquesta transició global de societats utilitaristes a mutualistes s’esdevé també a Espanya, particularment en el context de la pandèmia de la COVID-19», conclou l'investigador.

En conclusió, aquest estudi revela que la pesca és una activitat molt important del temps lliure en la societat espanyola, que pot considerar-se basada en la naturalesa, amb motivacions i valors al respecte similars als d’altres que també es fan a l'aire lliure, i que té beneficis per a moltíssims espanyols. No obstant això, com qualsevol altra activitat recreativa a l'aire lliure, requereix una gestió correcta per no comprometre l'equilibri entre gaudi i conservació de la naturalesa. I és que, encara que moltes de les captures realitzades per la pesca són alliberades, particularment en aigües continentals, la mortalitat, les espècies invasores, els residus o la massificació són alguns dels impactes que genera la pesca, fins al punt que pot fer perillar la naturalesa, i també els riscs que pot tenir la pràctica de la pesca per al desenvolupament sostenible. Aquest estudi contribueix a caracteritzar el valor social i cultural d'aquesta activitat perquè es tingui en compte a l'hora d'estimular la transformació ecològica i el retrobament amb la naturalesa impulsat per l'ONU en la qual estam immersos.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica

Morales Nin, B., Arlinghaus, R. i Alós, J. (2021). Contrasting the Motivations and Wildlife-Related Value Orientations of Recreational Fishers With Participants of Other Outdoor and Indoor Recreational Activities. Frontiers in Marine Science, 1005. <https://doi.org/10.3389/fmars.2021.714733>. 

Data de publicació: 14/09/2021