Troben a Mallorca l'escurçó fòssil del complex d'escurçons orientals més gran d'Europa

Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB) en col·laboració amb científics del Centre Nacional de la Recerca Científica – Museu Nacional d'Història Natural de París (CNRS-MNHN) i científics de Menorca, han publicat recentment a la revista Comptes Rendus Palevol la troballa de la serp fòssil del gènere Vipera més gran coneguda fins ara a Europa.

El descobriment, que va tenir lloc al jaciment fossilífer del Caló d'en Rafelino, a Manacor, ha permès obtenir un important conjunt de restes fòssils de vertebrats terrestres, entre les quals destaquen vèrtebres d'aquest vipèrid de gran mida. Se suposa que pertanyen a un escurçó (Vipera sp.) de l'anomenat complex d'escurçons orientals, el registre fòssil del qual és abundant en el Neogen del continent europeu (fa entre 20 i 2,6 milions d'anys, aproximadament). Es tracta d'un grup d'escurçons actualment desaparegut a l'Europa occidental i que té una morfologia vertebral diferent i una mida corporal més gran que els escurçons actuals europeus. La longitud del cos vertebral d'una de les vèrtebres estudiades és de 12,7 mm i representa la dimensió més gran coneguda fins ara d'un escurçó a Europa. L'esmentada longitud del cos vertebral fa suposar una longitud corporal de l'espècimen superior als 2 metres.

Des del punt de vista tròfic, la Vipera del Caló d'en Rafelino ha de ser considerada com el depredador més gran conegut a l'illa de Mallorca durant el Pliocè inferior. La gran mida d'aquesta Vipera s'ha interpretat com una adquisició en la qual entrarien en joc la plasticitat adaptativa de l'espècie (expressada amb un augment de la mida) i el consum de preses de mida més gran que al continent.

Alhora, es pot assenyalar que es tracta de l'únic representant d'aquest complex d'escurçons conegut a les illes de la Mediterrània occidental. La troballa contribueix a l'estudi de la primera fauna que van arribar a l'arxipèlag balear durant la crisi del Messinià a la Mediterrània (fa entre 5,6 i 5,32 milions d'anys), aprofitant la dessecació de la mar Mediterrània i la formació consegüent de ponts de terra entre els continents adjacents i les illes.

Aquesta espècie acompanya una important fauna fòssil nova trobada a l'esmentat jaciment. Entre els tàxons trobats es pot destacar una nova espècie del bòvid endèmic de les illes Balears Myotragus (M. palomboi), una nova espècie del lagomorf Hypolagus, un nou gènere i nova espècie de cricètid (rosegador) de gran talla, un glírid (liró), un insectívor i altres espècies de rèptils com ara serps (Vipera cf. natiensis i Coluber), un ànguid emparentat amb l'Ophiosaurus, una tortuga gegant i un lacèrtid de gran mida (nou gènere i espècie). Els treballs de descripció d'aquests tàxons estan sent enviats a publicar en diverses revistes especialitzades en paleontologia.

La recerca ha estat encapçalada pel doctor Salvador Bailon, de l'UMR 7209-7149 (CNRS-MNHN), amb la participació dels doctors Pere Bover i Josep Antoni Alcover, del Departament de Biodiversitat i Conservació de l'IMEDEA (CSIC-UIB), i del doctor Josep Quintana, de Ciutadella (Menorca).

Publicacions relacionades

BAILON, S., BOVER, P., QUINTANA, J., i ALCOVER, J. A. (2010) «First fossil record of Vipera Laurenti 1768 "Oriental vipers complex" (Serpentes: Viperidae) from the Early Pliocene of the western Mediterranean islands». Comptes Rendus Palevol, doi: 10.1016/j.crpv.2010-04.001.

Documents relacionats

Data de publicació: Fri Jul 23 10:58:00 CEST 2010

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies