Els paràsits dels mol·luscs bivalves

La tesi doctoral de José María Valencia Cruz investiga les patologies causades per Marteilia refringens i Perkinsus mediterraneus en musclos, ostres, escopinyes gravades i rossellones  

Un dels principals reptes als quals s’enfronta la producció de mol·luscs bivalves és la prevenció i el control de les malalties. En aquesta classe de mol·luscs és difícil observar signes clínics aparents i, a més, no disposen d’un sistema immunitari adaptatiu, per la qual cosa no és possible utilitzar estratègies de prevenció que s’usen en vertebrats, com ara les vacunacions. Per això, la rapidesa en la identificació i l’estudi del desenvolupament de la malaltia és clau per ajudar a controlar-ne la dispersió i limitar-ne els efectes.

La tesi doctoral de José María Valencia Cruz, defensada a la Universitat de les Illes Balears, inclou diferents estudis sobre els paràsits que afecten la producció d’aquestes espècies de mol·luscs bivalves en aigües de les Illes Balears. La tesi l’han dirigida el doctor José A. Castro i la doctora Misericòrdia Ramon, del Departament de Biologia.

Com a tècnic superior del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura del Govern de les Illes Balears, José M. Valencia va col·laborar amb la doctora Amàlia Grau, de la Direcció General de Pesca i Medi Marí, i la doctora Dolors Furones, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, entre 1992 i 1994 en l’estudi de l’estat epidemiològic dels mol·luscs bivalves a les Illes Balears. Aleshores, ja es varen detectar paràsits com Marteilia refringens, Bucephalus haiemanus, Mytilicola intestinalis i, en una de les ostres, un possible Perkinsus.

Posteriorment, entre 1999 i 2000 l’investigador va fer un estudi més exhaustiu, i va examinar ostres, musclos i escopinyes gravades. Es varen trobar com a paràsits més preocupants Marteilia refringens, que es trobava durant tot l’any infectant el musclo i l’ostra; i una espècie de Perkinsus que infectava durant tot l’any l’escopinya gravada i que sols es trobava a l’ostra al mes d’octubre. També es varen detectar altres paràsits, de menor risc, com Bucephalus haimeanus en ostra i Mytilicola intestinalis en musclo i ostra.

Entre 1993 i 2002, es va fer un seguiment biològic d’un altre recurs marisquer important: la rossellona, que es pescava al banc natural de s’Arenal de Palma, amb l’objectiu de determinar la quota màxima de captura per temporada. Al mateix temps es varen determinar els components de la població. Així, es va comprovar que en el banc, l’espècie més important era la rossellona i que també, amb un nombre d’individus molt més reduït, apareixien la copinya verrucosa (Rudicardium tuberculatum), l’ou (Mactra corallina), l’estel de mar (Astropecten johnstoni), el cornet d’arena (Sphaeronassa mutabilis), un cranc ermità (Diogenes pugilator) i una escopinya (Spisula solida).Aquest estudi va demostrar que les zones sud-oriental i nord-occidental del banc presentaven més diversitat que la resta del banc, probablement per la proximitat d’altres comunitats biològiques, com són els herbeis de fanerògames marines i algues fotòfiles infralitorals.

El seguiment biològic va posar de manifest que, a partir de 2002 i com a conseqüència d’episodis de pluges torrencials, varen desaparèixer els individus de més de 20 mm (la mida legal per comercialitzar la rossellona és de 25 mm). Per aquest motiu es va aplicar una veda per recuperar la pesquera. A mitjan 2004 semblava que s’havia aconseguit l’objectiu, però al juliol següent es va detectar que hi havia hagut una altra mortalitat, que no es podia explicar per canvis en les condicions ambientals. Per això, es varen examinar histològicament les mostres recollides al juliol i  es va detectar la presència d’un paràsit en 3 dels 69 individus observats. Mitjançant tècniques moleculars es va confirmar que el paràsit era Marteilia refringens. Aquesta era la primera vegada que es descrivia aquest paràsit a la rossellona i, per aquest motiu, es varen fer noves observacions histològiques i hibridacions in situ, que varen demostrar que el paràsit presentava totes les fases del seu cicle vital al mol·lusc i que, per tant, la rossellona era un nou hoste per a aquest paràsit. No obstant això, el nombre d’individus infectats era molt reduït (menys del 5 per cent), la qual cosa no permetia afirmar que M. refringens era la causa de la desaparició de la part explotable del banc de la rossellona. Mitjançant la tècnica de reacció en cadena de la polimerasa (PCR) es va detectar específicament la presència d’aquest paràsit en un 55 per cent dels individus infectats, fet que permet associar aquest paràsit amb la mortalitat. 

L’any 2004, a partir de les mostres d’ostra que estaven parasitades amb Perkinsus, que es varen proporcionar al doctor Antonio Villaba, del Centro de Investigacións Mariñas, se’n va descriure una nova espècie, Perkinsus mediterraneus. Encara que no s’havien detectat mortalitats anòmales com les produïdes per altres espècies d’aquest gènere (per exemple, les d’ostres a la badia de Chesapeaki, causades per Perkinsus chesapeaki o les d’escopinyes a Galícia produïdes per P. olseni), l’investigador va fer un estudi sobre les espècies afectades al litoral balear. Es va comprovar que Perkinsus afecta diverses espècies de mol·luscs bivalves a totes les illes: ostra, escopinya gravada, romera (Mimachlamys varia), peu de cabrit, rossellona, nacra i dues espècies de llimes. També s’ha comprovat que els mol·luscs examinats presenten una major infecció els mesos d’estiu.

Per establir l’espècie es varen usar tècniques moleculars, en concret la PCR clàssica, anàlisi de restricció i seqüenciació, que varen demostrar la presència de P. mediterraneus en totes les mostres analitzades. En cap cas no es va detectar la coinfecció amb dues espècies de Perkinsus, encara que se sap que les escopinyes del port de Maó estan en ocasions infectades per P. mediterraneus i P. olseni. Tampoc no es va trobar P. chesapeaki, espècie que s’ha trobat recentment al delta de l’Ebre i a Galícia.

Perkinsus mediterraneus a les illes Balears ha presentat poca variabilitat genètica, però s’ha comprovat que hi ha diferenciació entre les illes de Menorca i de Mallorca, fet que pot ser resultat de diferents factors, com la variabilitat ambiental, diferents dates de detecció i localitats, la translocació dels hostes, l’activitat humana, etc.

Finalment, en diferents mostreigs de rossellona s’ha detectat la presència de M. refringens i P. mediterraneus. Encara que no hem trobat coinfecció, aquesta no es pot descartar, perquè els individus analitzats són molt joves i possiblement ambdós patògens estiguin en fases inicials d’infecció. Tenint en compte que M. refringens s’activa quan la temperatura de l’aigua és de 17 ºC (mes de maig), que P. mediterraneus ho fa més tard (setembre-octubre) i que les mortalitats es detecten al juny-juliol, és més probable que la causa de la mortalitat sigui la marteiliosi. 

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Paràsits de mol·luscs bivalves a les Illes Balears: detecció de Marteilia refringens i Perkinsus mediterraneus mitjançant tècniques moleculars
  • Autor: José María Valencia Cruz
  • Programa de doctorat: Biologia
  • Departament: Biologia
  • Directors: José A. Castro Ocón i Misericòrdia Ramon Juanpere 

Data de publicació: Tue Feb 16 10:52:00 CET 2016

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies