Els investigadors de l'IMEDEA (CSIC-UIB) avaluen l'amenaça de les espècies invasores a les illes Galàpagos

La recerca del LINCGlobal ha analitzat les interaccions en les xarxes de polinització en cinc de les illes de l’arxipèlag de l’oceà Pacífic 

Un grup d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) han participat en una recerca del Laboratori Internacional en Canvi Global (LINCGlobal) en la qual s’avalua l’amenaça de les espècies invasores en les xarxes de polinització de les illes Galápagos, un arxipèlag de l’oceà Pacífic ubicat a uns mil quilòmetres de la costa de l’Equador. L’estudi, liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), té el suport de la Fundació BBVA i s’ha publicat recentment a la revista científica Proceedings of the Royal Society B.

La biodiversitat única de la majoria dels arxipèlags oceànics es troba actualment amenaçada per la degradació i la pèrdua d’hàbitats, la sobreexplotació dels recursos naturals i la introducció d’espècies exòtiques o invasores. Les illes Galápagos, concretament, són famoses per les seves nombroses espècies úniques i pels estudis de Charles Darwin, que l’estimularen a formular la teoria de l’evolució mitjançant la selecció natural. Actualment, segueixen representant un gran reclam turístic, ja que la flora i fauna que alberguen és pràcticament única i, per tant, no es pot trobar en cap altre indret del món. Les illes Galápagos són considerades un punt calent de biodiversitat; emperò, la creixent població humana  des de les darreres dècades representa una important amenaça per a aquesta biodiversitat. Les espècies exòtiques que s’han introduït a les Galápagos de manera involuntària o deliberada  estan desplaçant –o han desplaçat ja– espècies natives, ja sigui per competència, per depredació o alterant les interaccions ecològiques entre espècies natives i afectant l’estructura i la funcionalitat de les comunitats. L’impacte d’aquestes espècies invasores és especialment greu en aquestes illes riques en espècies endèmiques, si bé les conseqüències darreres de la seva permanència encara són desconegudes.

L’estudi del LINCGlobal, un institut de recerca mixt entre el CSIC i la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, ha analitzat les interaccions en la xarxa de polinització en cinc de les illes Galápagos. Des  les 758 interaccions detectades entre 60  espècies de plantes i més de 200 d’animals polinitzadors, un 40 per cent han mostrat que involucren espècies exòtiques.

La recerca feta per un grup d’investigadors internacionals coordinats per la doctora Anna Traveset, investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i integrant de LINCGlobal, posa de manifest que l’alt percentatge d’espècies exòtiques (al voltant d’un 20 per cent dels insectes polinitzadors) en les xarxes i el seu important paper en l’estructura d’aquestes xarxes fan preveure conseqüències notables per a l’estabilitat de les comunitats natives.

«Fins al moment, s’ha infiltrat en les xarxes de polinització una alta fracció d’espècies exòtiques, aproximadament un 40 per cent, i d’aquestes algunes són altament invasores, especialment interactuant amb les espècies natives més generalistes, que són plantes polinitzades per una gran quantitat d’animals o animals que visiten una gran quantitat de plantes», indica Traveset.

La investigadora de l’IMEDEA (UIB-CSIC) explica que l’estructura de les xarxes d’aquestes comunitats emergents «mostra que és més cohesiva, la qual cosa augmenta la resistència en front d’alguns tipus de pertorbació com ara la pèrdua d’espècies, a la vegada que és més vulnerable a altres pertorbacions com la transmissió de patògens». A més, una alta fracció d’insectes exòtics té un paper important en l’estructura de les xarxes, ja que exerceixen com a connectors dels mòduls existents en aquestes.

Un estudi previ, publicat recentment per aquest equip internacional d’investigadors a la mateixa revista científica, demostra que a les illes Galápagos les espècies invasores estan cada vegada més presents gràcies també a la dispersió de les seves llavors per animals, com el llangardaix de lava, la tortuga gegant  i distintes espècies d’aus. Com indica Traveset, «les Galápagos és actualment un dels arxipèlags més envaïts per espècies foranes, i fins i tot ja supera altres també molt envaïts com són els de Hawai o Maurici», i conclou que «la flora exòtica representa actualment més del 60 per cent de la flora total. Desconeixem encara quines seran les conseqüències sobre el funcionament de les comunitats, encara que prediem que poden ser dramàtiques».

La majoria dels projectes de conservació i restauració que s’han fet en illes no incorporen interaccions com a indicadors de les funcions de l’ecosistema, en particular mutualismes planta-animal, com ara la polinització i la dispersió de llavors. La polinització animal és essencial per a l’èxit reproductiu de molts tipus de plantes i, com a tal, és crucial per al manteniment de la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes terrestres. Els resultats d’aquest estudi internacional alerten una vegada més de les importants conseqüències que pot tenir el canvi global per al manteniment de la biota nativa, en aquest cas d’un lloc tan emblemàtic com són les illes Galápagos.

Font: LINCGlobal

Referència bibliogràfica:

Anna Traveset, Rubén Heleno, Susana Chamorro, Pablo Vargas, Conley K. McMullen, Rocío Castro-Urgal, Manuel Nogales, Henri W. Herrera & Jens M. Olesen. «Invaders of pollination networks in the Galápagos Islands: emergence of novel communities». Proceedings of the Royal Society B. 280 (2013)1758, 20123040; 1471-2954. DOI: 10.1098/rspb.2012.3040 

Documents relacionats

Data de publicació: Mon Apr 15 14:03:00 CEST 2013

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies