Arbres i plantes donen vida a la nova zona per a vianants del campus universitari

La zona per a vianants que s’ha habilitat recentment entre els edificis Ramon Llull i Mateu Orfila i Rotger del campus universitari es veu ara complementada amb l’enjardinament dels espais de terra.

La idea de l’enjardinament neix de la suma d’opinions aportades durant un procés d’estudi realitzat entre diferents membres de la Universitat de les Illes Balears i tècnics de l’empresa adjudicatària del servei de manteniment de les zones enjardinades de la Universitat, la qual  ha executat els treballs d’enjardinament d’aquesta parcel·la, i ha dut a terme així la  proposta de millora  que la dita empresa  va presentar  a la passada licitació per a la gestió del servei de manteniment de les zones enjardinades i àrea rural de la Universitat de les Illes Balears, cura dels horts i neteja de la urbanització del campus (exp. 6/15). Per tant, aquesta actuació, que pretén donar ordre i identitat a aquest espai verd, tenint en compte, a més, la vegetació existent, el lloc on es troba i el tipus d’usuari assidu del recinte, no ha suposat cap despesa addicional per a la Universitat.

La zona ja posseeix una vegetació arbòria de qualitat i de singularitat, la qual s’ha respectat i ha estat protagonista del projecte. Alguns exemples d’això són els exemplars existents de Quercus ilex (alzina), Quercus suber (roure) i Ginkgo biloba.

D’altra banda, s’ha tingut en compte el tipus d’usuari, que sobretot és l’estudiant universitari i que ha estat clau per a l'elecció d’espècies, ja que la vegetació havia de funcionar com a material d’estudi per a l’alumnat de Biologia, Botànica o assignatures similars.

Amb tot això, es poden diferenciar clarament tres zones al jardí:

1. Zona de garriga amb planta mediterrània, que comprèn una superfície de 1.825 m2 i té com a objectiu configurar un paisatge mediterrani. Algunes d’aquestes espècies vegetals són:

Estrat arbori

  • 12 unitats de Pinus halepensis.
  • 8 unitats de Cupressus sempervirens.
  • 13 unitats de Chamaerops humilis.
  • 4 unitats d’Olea europaea sylvestris.

Estrat arbustiu

  • 29 unitats de Salvia microphylla.
  • 20 unitats de Pistacia lentiscus.
  • 11 unitats d'Arbutus unedo.

La distribució de les plantes és orgànica i emula un paisatge natural. No obstant això, els arbres de port més gran s’han col?locat al fons, per fer pantalla i amagar una de les vies de trànsit rodat d’entrada a la Universitat.

Per afegir un punt de color i d’aquesta manera trencar l’homogeneïtat del verd, s’han incorporat alguns exemplars de Cercis siliquastrum (arbre de l’amor) i Salvia microphylla.

Un camí sinuós recorre l’espai per dins d’aquesta massa, amb l’objectiu que l’usuari pugui gaudir-ne i tenir un contacte més pròxim i d’intimitat.

2. Zona de vegetació fòssil, pròxima a l’edifici Anselm Turmeda. Comprèn una superfície de 1.782 m2. Està composta per vegetació primitiva o molt antiga, dioica, és a dir, que el sexe està en diferents individus i no en el mateix. Són plantes que assumeixen un aspecte de mata, caracteritzades per unes fulles suculentes i brillants. En aquest grup hi hauria:

  • 15 unitats de Zamies furfuracea
  • 10 unitats de Cyca revoluta

L’espècie Ginkgo biloba pertany també a aquest grup de «fòssils vivents», per la qual cosa se n’han plantat 2 unitats, que, junt amb els altres exemplars existents, completen aquesta zona i hi donen coherència.

Aquest espai disposa d’arbres de gran magnitud, amb caràcter, bellesa i de cert valor patrimonial, com són les alzines i una surera, per la qual cosa es decideix potenciar?lo amb la plantació d’exemplars significatius de Magnolia grandiflora, Cedrus Libani i Cedrus deodara.

3. Zona de color i de caràcter ornamental, confrontada per l’edifici Ramon Llull i l'edifici Guillem Colom Casanovas, comprèn una superfície de 1.596 m2. És una àrea bastant diferent de les altres, atès que l’estrat arbustiu assumeix un cert protagonisme per la tonalitat de les flors i fulles, i pel seu aspecte «silvestre», encara que són plantes molt utilitzades en la jardineria ornamental. Les espècies escollides són:

  • 550 unitats de Perovskia atriplicifolia:Inflorescències de color blau?lila.
  • 500 unitats de Mulenbergia capillaris:Flors de color rosa.
  • 185 unitats de Bulbine frutescens: Flors de color groc ataronjat.
  • 330 unitats de Gaura lindheimeri: Flors de color rosa pàl?lid.

Per altra part, per donar ombra i reforçar l’explosió de color a l’època de floració de cadascuna de les espècies seleccionades, aquestes superfícies arbustives són combinades amb la plantació dels arbres següents:

  • 7 unitats de Jacaranda mimosifolia.
  • 5 unitats de Brachychiton acerifolius.  

Data de publicació: Fri Nov 11 14:58:00 CET 2016