«Som un cor amateur amb l'exigència i la categoria d'un cor professional»

Joan Company, director-fundador de la Coral Universitat de les Illes Balears 

Sa Riera acull el despatx de Joan Company. Parlam de música mentre se senten les veus dels cantaires que traspassen les parets de l’edifici que fa olor d’antic. Tenia vint anys i ja dirigia la coral del seu poble, Sant Joan. I ara en fa 38 que és el cap i el cor de la Coral Universitat de les Illes Balears, que amb les corals filials reuneix uns 400 cantaires. La música coral és la seva vida. Ho duu imprès als ulls. Estima el que fa i emociona el que diu.

Estau d’aniversari: la Coral Juvenil de Joventuts Musicals de Palma compleix trenta anys, i el Cor de Pares i Mares en fa deu...

I 38 del naixement de la Coral! És la meva criatura i és la meva vida. La Coral deu fer entre vint i trenta concerts per any, a més dels que fan les corals filials. Tot això, tenint en compte la gran varietat de programes que fem, i que s’han de preparar i assajar. Enguany, per exemple, hem col·laborat tres vegades amb l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, el darrer concert era un rèquiem de Johannes Brahms al Conservatori de Palma... Ara també la Simfònica ens demana quatre programes diferents per a l’any que ve...; és molta activitat per a un cor amateur però amb l’exigència d’un cor professional. La Coral té categoria i fem molta feina.

Com va ser la creació de la Coral? Tu en tens un poc de culpa, no és així?

Sí, crec que puc dir que som el pare de la criatura. La creàrem quan jo estudiava Filosofia i Lletres a Son Malferit, els anys 1976-1977. No existia la UIB. Depeníem de Barcelona. Jo dirigia el cor del meu poble, i amb un grup de professors i alumnes ens reuníem en una aula per cantar, fins que vàrem fer un concert de presentació el dia 19 de maig de 1977, al convent de Sant Jeroni. La gent deia que era «el concert de barbuts i peluts», perquè va ser molt informal... I continuàrem i aquí som. I jo crec que de qualque manera vàrem rompre motlles. En aquells temps quasi tots els cors estaven vinculats a parròquies, i nosaltres vàrem ser el primer cor civil. Ni tan sols dúiem uniforme! I fèiem un programa nou... I de tot això ja fa 38 anys!

Un jove de vint anys que ja dirigia el cor del seu poble... Sempre t’ha interessat la música!

L’interès per la música crec que em va arribar per haver fet una estada al Seminari. Centres com Lluc, la Porciúncula i el Seminari eren un niu de cultura, bressol d’on han sortit molts d’escriptors, músics..., i musicalment tenien la seva capella o schola cantorum. Jo, a deu anys, vaig entrar al cor del Seminari, als pueri cantores o nins cantors. Tenc el record de flipar d’anar a cantar a la Seu de Mallorca! Ho record amb molta emoció. A tretze anys, el director del cor de nins, en Miquel Pons, em va demanar de dirigir un concert de l’escolania del Seminari... Tot això em va motivar i em va fer estimar cada dia més la música. Bé, i d’altra banda, mon pare, a noranta anys, encara canta. Tot plegat ajuda.

I després ve la part de formació: vaig fer Filosofia i Lletres i estudis de música i cursos de direcció a Catalunya, França i Luxemburg, que és el que em va fer adonar que m’agradava la direcció coral.

I quines peculiaritats té aquesta coral...?

Crec que va rompre motlles en les formes, els repertoris, ha obert finestres... El món del cant coral era molt tancat i, en canvi, la Coral de la UIB crec que va tenir una visió més àmplia, més oberta, també amb l’estil... I un dels objectius que també tenia molt clar, i que crec que va ajudar..., és l’aspecte formatiu dels cantaires. Hem fet tècnica vocal, cursos internacionals de música. Tingues en compte que la primera sortida la vàrem fer a Barcelona i redols, el 1978. I això volia dir entrar en contacte amb el gran món coral català. I si la Coral va començar a fer camí va ser per tot això.

I en l’àmbit universitari, en quin lloc es troba la Coral...?

Moltes universitats o facultats tenen la seva pròpia coral..., però per la nostra hi han passat més de cent persones que ara són directors o músics. El director de l’Orfeó Donostiarra va cantar un curs amb la Coral UIB, i un director molt reconegut a tot el món, Pablo Heras Casado, també va cantar amb la Coral...

Pel fet de ser insulars, i pel gran suport que sempre hem tingut de la institució, de tots els equips que hi han passat, i el compromís amb la nostra terra, cultura, societat, institucions, des de l’antiga Orquestra Ciutat de Palma fins a l’actual, hi hem tingut relació sempre continuada i regular. El gran repertori simfònic coral l’ha fet la coral universitària amb l’Orquestra Simfònica. 

D’altra banda, sempre heu tingut una especial cura de recuperar i promoure el patrimoni, la música i els músics mallorquins. 

Sí. Sempre! La Coral ha estrenat Josep Vila, Javier Busto, Joan Valent, Toni Parera Fons, Francesc Batle, Miquel Brunet, Xavier Gelabert..., moltes estrenes de compositors mallorquins vius, però també d’altres que ja han mort i l’obra dels quals nosaltres hem estrenat, com és el cas de Joan Maria Thomàs, Jaume Mas Porcel, Antonio Matheu, Antoni Martorell, entre d’altres. 

La Coral Universitat de les Illes Balears té molts de fills. Sou una gran família! I això deu ser important com a empenta per a la cultura musical d’un poble...  

Nosaltres hem apostat per totes les edats i condicions, i a Mallorca s’han creat moltes corals a partir de la gent que ha passat per la de la UIB. El director del Mallorca Gay Men’s Chorus va cantar amb nosaltres molts d’anys, i ara han fet aquest grup coral. Crec que hem sembrat molt. No hem competit. Hem fet cooperació i, a més, hem interpretat tots els literats que hem pogut, com ara Alcover, Borja Moll, Maria del Mar Bonet... Hem estat oberts a tot tipus de música: Bonet, Lluís Llach, Joan Pons, Ovidi Montllor, Cap Pela... 

I també heu cantat davant el papa, i als Estats Units, a la catedral de Nova York...

Però sempre amb el segell de la universalitat. Hem fet des de cant gregorià a música contemporània.

L’expert en comunicació Sebastià Serrano parla de la importància de fer cant coral per fer equip... 

Totalment d’acord. Crec que el cant coral té una premissa fonamental i és que qualsevol persona pot cantar. I, si hi ha una bona atmosfera, s’arriba a una capacitat d’experiències i emocions inoblidables. Record, a Polònia, sortint de l’església, tots els cantaires plorant d’emoció! 

El cant coral t’ajuda a realitzar-te físicament i psíquicament.   

Ah! I també és una agència matrimonial. Jo tenc la dona, na Dolors, que la vaig conèixer a la Coral, i de la Coral han sortit moltes parelles. 

Data de publicació: Wed Jun 03 14:12:00 CEST 2015