«L'acció social s'hauria de potenciar, però les dotacions pressupostàries són com són»

Gaspar Pizà, cap del Servei de Nòmines i Seguretat Social de la UIB 

Gaspar Pizà és el cap del Servei de Nòmines i Seguretat Social de la UIB. Aquests dies és feliç, perquè sap que és una alegria per a tots els treballadors cobrar la paga extra de l’estiu. Gaspar Pizà va estudiar Història a la UIB i després de fer les pràctiques en un institut es va témer que la docència no li agradava. Llavors va fer els estudis de Graduat Social i des de 2007 és el responsable d’un servei amb deu dones.

Un servei cabdal per als que fem feina aquí, si tenim en compte que, si vosaltres no feu la vostra feina, nosaltres no cobram..., comporta molta pressió?

La part de nòmines, pel significat que té de contribuir a atendre les despeses que tenim, es converteix en una peça fonamental de l’engranatge de la Universitat. Però la nòmina no és més que el final de molts d’actes que tenen lloc prèviament, i que gestionen altres serveis. Nosaltres hi donam forma econòmica dins un termini, que no es pot alterar, que es repeteix cada mes, i això crea molta pressió, perquè fas feina en terminis, sense marge d’equivocació i, a més, no hi ha puntes ni davallades. Sempre és igual. He de dir que a vegades ens oblidam sovint d’una part molt important, que és la de Seguretat Social. Juntament amb les nòmines nosaltres també ens ocupam d’enllestir les cotitzacions correctament, de manera que, si un treballador té una incapacitat o una contingència i arriba a la jubilació, tingui la pensió que li pertoca. Això, que és una retribució en diferit, per dir-ho de qualque manera, fa que s’hagi de tenir molt d’esment a les altres prestacions que s’han de menester al final de la vida laboral.

Quantes persones formau l’equip de feina del Servei?

Ara mateix som onze. Tot dones, menys jo. I la veritat és que no sobra res, perquè la feina ha augmentat, tant quantitativament, perquè hi ha més perceptors de nòmina, com qualitativament, perquè la casuística ha augmentat molt, amb més situacions per atendre...

Tingues en compte que podem parlar d’unes 2.500 nòmines cada mes, entre professors i personal d’administració i serveis, investigadors a càrrec de capítol VI, becaris i alumnes col·laboradors, professors convidats...

Supòs que el juliol és un dels bons moments, com el desembre...

Sí, perquè cobram la paga extraordinària, i això alegra molt a tothom, i també a nosaltres, que igualment la cobram! És una punta de feina important, perquè, a més de fer les nòmines de juny, hem de fer les de juliol i les d’agost, perquè el mes d’agost està tancat i no podem fer res. Després partim de vacances i tornam el mes de setembre, amb el començament de curs, i poc més tard ja ve Nadal i torna la paga extra... No ens avorrim mai, aquí!

Alguna anècdota que recordis...

Vaig entrar al Servei el 1987, quan encara no era Servei de Nòmines, i tot era part del Servei de Personal. Vaig entrar d’auxiliar administratiu i des de 1987 sempre he estat aquí, en aquest servei. Primer d’auxiliar, després fent feina a l’àrea de nòmines i ara de cap de servei, i la veritat és que els darrers anys s’han produït situacions un poc més complicades per la crisi econòmica, que feia que molts de mesos no sabéssim si podríem arribar a pagar, perquè estàvem pendents de les transferències nominatives de la Comunitat Autònoma. Un altre moment crític va ser quan l’any 2000 vàrem haver de canviar l’aplicació informàtica i vàrem deixar el proveïdor que teníem per passar al que tenim ara. Els canvis varen dur molts de problemes i molta feina.

Algú s’ha queixat mai perquè rep més doblers dels que li toquen?

Record que una vegada hi va haver una al·lota que va telefonar per dir que feia més d’un any que li ingressàvem doblers a un compte, i que ella no tenia res a veure amb la Universitat. Finalment va resultar que tenia una aventura amb un professor, que havia donat el seu número de compte, i ella no ho sabia... Anècdotes així n’hi ha sovint.

Al vostre servei també us ocupau de l’acció social?

Així és. Al mes de gener es fan totes les peticions referides a l’exercici anterior, es justifiquen, i una comissió fa una tria de les ajudes que es donen. La UIB ha fet un esforç per mantenir el pressupost que hi ha per a acció social, però hem constatat que ha augmentat molt la demanda. Cada vegada hi ha més factures i més importants, sobretot per assistència sanitària, i això provoca que hàgim de repartir més entre els demandants.

Dins acció social tenim també una assegurança de vida col·lectiva, per mort o per discapacitat, i els beneficiaris dels afectats cobren 9.000 euros.

El que pens és que l’acció social s’hauria de potenciar més, però les disponibilitats pressupostàries són les que són. I massa fem amb el que tenim...

I, a més, sou un dels impulsors del recapte de queviures per a gent sense recursos que es fa per Nadal. Supòs que el fet de fer nòmines influeix a l’hora de pensar en els que no tenen res...

Pràcticament des del primer any que vaig arribar, amb uns quants companys de feina, en Bernat Prats, en Pere Morro, en Miguel Ángel Piqueras, vàrem posar en marxa una campanya de recaptació de recursos per a gent necessitada. Duem el que arreplegam a llocs on hi ha gent que no té res. Nosaltres tenim una nòmina i un lloc de treball, una ocupació. Aquesta gent moltes vegades està desemparada. És una manera d’aportar un granet d’arena. I ho fem des de fa 25 anys. 

Data de publicació: Wed Jun 24 13:01:00 CEST 2015