«És més fàcil fusionar nombres que persones». Luis Vegas, director de la FUEIB

Ha estat l’encarregat de fer la fusió entre la FuGUIB i la FUEIB. Fa un any que hi fa feina, i el procés encara no està tancat. En la manera de parlar es nota que el seu àmbit és l’economia. De fet, és exalumne de la UIB, primer de la diplomatura en Empresarials i després de la llicenciatura en Econòmiques. Més tard, va partir cap a Anglaterra a fer un màster. De tornada s’incorporà a Sol Meliá i després va tornar a la UIB com a professor associat. Ara, a més de ser el director de la FUEIB, és professor titular de la Facultat d’Economia i Empresa.

Sou el director de la Fundació Universitat-Empresa, dos àmbits que haurien d’anar més de la mà, no és cert?

Encara que no quedi molt bé dir-ho, pens que a la UIB necessitam tenir un poc més d’esperit comercial. Hem de visitar més les empreses i explicar-los de tu a tu el que fem. Sempre es diu que la relació amb l’empresa es pot mesurar en el nombre de recerques que s’han transferit, o si els titulats tenen les capacitats que necessiten les empreses..., i no és fàcil! Les necessitats de les empreses van canviant, per això hem de preparar persones amb capacitat d’adaptació als canvis.

Normalment la primera manera d’acostar-nos a una empresa és a través de les pràctiques dels estudiants. L’any passat vàrem fer 200 pràctiques més que l’any anterior. Si hi ha hagut, per exemple, 600 empreses que han tingut un becari nostre, hem d’aprofitar l’acostament per fer altres propostes lligades a la recerca, les patents, la formació... Aquest és el nostre primer objectiu: aprofitar el primer contacte per oferir-ne més i anar creixent a poc a poc.

Les vostres funcions com a fundació són ben complexes: acostar el món laboral als universitaris, formació especialitzada o específica, transferència de resultats de recerca i creació d’empreses de base tecnològica, esport al campus, residència, i congressos..., quasi res!

Nosaltres som el vehicle perquè arribi a bon port la relació amb l’empresa. A vegades vénen empreses a proposar, i fem de pont amb els grups de recerca.

Acostar els universitaris al món laboral és el que fa el DOIP: orientar-los perquè s’hi puguin inserir. Hauria de ser com un itinerari des del moment que comences una titulació... I de fet sabem que, dels que fan pràctiques, aproximadament un 20 per cent quedarà a l’empresa amb un contracte. És una passa important. Moltes empreses fan servir les pràctiques per saber si aquella persona és adequada per al lloc de treball que s’ha de cobrir. I això està molt bé.

La part de transferència de resultats de recerca té dues vessants: una és conèixer bé el que es fa a la UIB, i l’altra és conèixer quines necessitats tenen les empreses. I això és molt complicat! Perquè depèn de cada sector i, a més, també tenim molta petita i mitjana empresa poc innovadora. Ens agradaria que a través de la FUEIB les petites i mitjanes empreses poguessin tenir com un departament de R+D+I extern que pogués fer petites tasques d’innovació. Una petita empresa no pot tenir un departament d’innovació fix. Però sí que pot externalitzar-lo. I ja passa. N’hi ha molts d’exemples..., i com a anècdota et diré que ha passat que algunes empreses han anat a fora a cercar sistemes d’innovar i des de fora els han dit que els millors (en aquell cas concret) eren a la UIB. Clar que no tot el que es fa aquí es pot transferir, com la investigació bàsica, però tanmateix és necessària.

I en transferència també fem feina en la creació i l’assessorament d’empreses derivades, que sempre és un procés complex...

Pel que fa a formació, el catàleg d’oferta formativa depèn de les inquietuds dels professors, i si funciona en el mercat, es fa. Si no, desapareix. També hi ha empreses que proposen i, si va bé, s’ofereix la formació adaptada a l’àmbit que es proposa. Identificam les necessitats i intentam posar fil a l’agulla.

Vàreu ser l’encarregat de fer la transformació o unió entre el que era fins fa poc la Fundació General i la FUEIB. Ha estat un encert?

El director de la FUEIB va deixar la Fundació, i el Rector em va proposar al Patronat de la FUEIB per dirigir les dues fundacions, FuGUIB i FUEIB, amb el propòsit de fer la fusió. Vaig estar un any preparant el procés legal...

Feia temps que es parlava de fusionar les dues fundacions per ser més eficients. Ara només hi ha un director, un sol departament d’administració que aglutina les tasques de comptabilitat, recursos humans, etc. Però és complicat. Ara fa un any que estam fusionats formalment i anam integrant els sistemes i les persones. És més fàcil fusionar nombres que persones. Hem deixat cinc departaments (abans eren més) i hem fet un nou catàleg de places, i tenim les persones que ocupen els càrrecs de director de la residència (que també ho és d’administració); director de CampusEsport; director de l’OTRI i projectes; director de formació i congressos; i director del DOIP, a més d’àrees de suport. I ara estam canviant el sistema informàtic per tenir un únic sistema de gestió.

Sou més eficients ara?

La veritat és que hi ha estalvi i s’optimitzen els recursos. I sí, som més eficients, però hem baixat el nombre de personal, el nombre de caps..., i això no és fàcil. L’objectiu de la fusió era, com que les dues fundacions per separat, en un moment de crisi, eren deficitàries, cercar sostenibilitat financera i, amb els recursos que tenim, seguir oferint serveis als universitaris i a les empreses. 

La crisi ha afectat la FUEIB... Han estat, m’ho imagín, anys difícils...

La FUEIB tenia molts departaments i ara els hem fusionat per optimitzar-los. Hi va haver molts d’acomiadaments i va ser molt dur. La reorganització també ha estat difícil..., hi ha hagut gent que ha preferit no continuar amb nosaltres, perquè no li han agradat els canvis, i gent que s’ha hagut d’adaptar a la nova situació. No és fàcil!

Cap a on hem d’anar?

La idea és intentar donar a conèixer clarament als nostres clients, estudiants, titulats, professors, empreses i professionals, el que fem, i tenir més contacte amb tots, fer més vincles entre la Universitat i l’empresa, sense oblidar que també gestionam serveis que estan directament relacionats amb els estudiants, com la residència o CampusEsport.

Per altra banda, fem feina amb la UIB per desenvolupar una estratègia conjunta per a la captació de fons. I captes fons quan una empresa et fa un contracte de pràctiques d’un estudiant, o quan algú crea una càtedra o unes beques... També hem creat el portal Alumni, per tenir els exalumnes més a prop. De fet, hi ha universitats que han creat la figura de cap de captació de fons, per dedicar-hi més esforços. Seria important una estratègia de captació de fons per millorar la Universitat i no dependre tant dels canvis al govern i així poder tenir recursos propis. També hi ha plataformes per finançar recerca i ja hi ha investigadors que les fan servir, com ara el finançament col·lectiu o crowfunding. Son estratègies que analitzam, i fem feina i pensam estratègies conjuntes. En definitiva, es tractaria de ser sostenibles, millorar els serveis que donam i connectar millor la UIB a la societat.

- Alguna cosa més a afegir...

Idò voldria dir que estic satisfet, perquè enguany tornam a tenir la residència plena, després de quatre anys de patiment.

També que van pujant cada any els contractes amb empreses per a pràctiques d’estudiants.

I els contractes amb empreses també van bé.

Pens que les empreses compten cada dia més amb la UIB, encara que no és fàcil, per la cultura empresarial d’aquesta terra... Posaria com a exemple l’empresa Hotelbeds, amb la qual hem signat una càtedra important, l'import de la qual un tant per cent retorna a la UIB i a la FUEIB per complir les seves finalitats. I això comença a passar, i suposa un canvi de mentalitat que ens beneficia a tots. 

Data de publicació: Wed Nov 25 15:06:00 CET 2015