«Els gens aporten informació real, sense deixar lloc a interpretacions»

Cori Ramon 

Cori Ramon posa, inquieta, davant la pintura d’un quadre del seu fill que presideix el despatx a l’edifici Guillem Colom Casasnovas. És de Reus i va estudiar Biologia a la UAB. Va venir a fer feina a la UIB fa més de trenta anys, a fer classes a Biologia, i va coincidir amb un primer intent de crear una Facultat de Medicina. I va quedar. Després de tants d’anys de recerca en genètica, no renega de la condició humana. Diu que hi creu. I diu, també, que la cultura científica hauria de tenir molt més espai en la vida quotidiana. La seva lliçó inaugural ho reivindica. I de tot plegat en parlam una estona amb la catedràtica Cori Ramon. 

«Els gens ens permeten rellegir la història». És el títol de la lliçó que vàreu llegir a la UIB, a l’acte de la inauguració del nou curs acadèmic. Ens en feu cinc cèntims?

Estam acostumats a la història explicada pels historiadors, que la coneixen des dels papers i documents trobats. I això té una limitació: només s’explica la història des que hi ha documents escrits, i com que només escrivia el sector dominant de la societat, llavors la història que ens expliquen és coixa. En canvi, els gens es transmeten de pares a fills en totes les espècies. Al llarg del temps es produeixen canvis i mutacions que es poden datar. Si seguim la pista dels gens, podem rellegir la història. Tal vegada no hi ha documentació de determinats fets històrics, però a través dels gens podem saber algunes coses més.

Llavors, a la lliçó inaugural, per explicar el passat remot vaig posar l’exemple de les sargantanes, que són els únics vertebrats que són autòctons de les nostres illes, que no els ha introduït l’home, com ho és també el ferreret. Fa entorn de 5 o 6 milions d’anys que són a les Illes. Si veiem quines illes comparteixen els mateixos gens en les diferents poblacions de les sargantanes, sabrem part de la història geològica de les illes Balears i quan varen estar aferrades a la Península, la connexió entre illes i illots... Fem arbres i els datam i de manera aproximada ho correlacionam amb baixades i pujades del nivell de la mar. Així veiem quan i com varen poder passar les sargantanes d’una illa a l’altra.

També faig referència a fets més propers, com l’origen de l’home. Tota la vida hem parlat de fòssils, i la genètica ha demostrat que tots els humans tenen un origen únic, africà i molt recent, de 100.000 anys. Nosaltres provenim de la darrera sortida d’Àfrica. Els fòssils d’Atapuerca, per exemple, són molt valuosos, però no són de llinatge humà, són cosins, d’una branca paral·lela. I ara que ja es pot treure DNA de fòssil, s’han buscat determinades mutacions del DNA. I, a títol de curiositat, en els treballs que hem fet amb els neandertals, s’ha trobat que, segons el DNA d’alguns dels ossos d’aquests neandertals, eren pèl-roigs, tenien el gen dels pèl-roigs. Així, la imatge dels nostres avantpassats i dels neandertals com a individus negres i peluts ha canviat completament. La imatge ara és més aviat d’homes de pell clara, amb pigues i pèl-roigs..., molt diferent de la imatge que ens imaginàvem. Hem rellegit la història i a través dels gens hem pogut saber amb més exactitud com era l’aspecte dels nostres avantpassats.

Més recentment, hem participat en un estudi de tot Europa, dirigit pels anglesos, sobre les expansions grega i fenícia. Nosaltres hem estudiat la part de les illes Balears. Dels grecs en sabem molt, perquè varen deixar documents escrits, i la filosofia s’ha basat en els grecs. Dels fenicis no en sabem res. Idò resulta que als nostres gens hi ha més component fenici que grec. És una altra història. No varen deixar la cultura escrita, però els nostres gens diuen que també som fills dels fenicis, i en un tant per cent més important. Es calcula que entre un 6 i un 7 per cent dels nostres gens tenen procedència fenícia, de mitjana.

Per altra banda, a la península Ibèrica també hem participat en un estudi on es veu quin és el component musulmà i el jueu. El jueu és molt més elevat que el musulmà, fins i tot en llocs on els musulmans varen restar molt de temps, com a Andalusia.

I això era un poc el que reflectia la meva lliçó. Que, a més de la història, hi ha un altre prisma per veure els fets històrics, i és a través dels gens.

I, a més, els gens no menteixen; en canvi, la història documental sempre està sotmesa a interpretacions...

És clar, i els documents poden haver-se modificat, o escrit des de diferents punts de vista i, a més, una part de la història no l’explica ningú, que és la part de la població més humil, que no sabia escriure. En canvi, els gens no menteixen i ens expliquen realment qui va estar en contacte amb qui.

La vostra lliçó acabà proposant als presents que pensàssim en els gens i la genètica com a part de la nostra cultura. Per què?

Supòs que no tots els científics som bons comunicadors i només ens tenen en compte quan explicam la genètica que té a veure amb la salut de les persones o quan es tracta d’explicar quelcom molt espectacular. I la ciència ha permès canviar moltes coses! Però la cultura segueix sent la música, la literatura, el teatre, el cinema, l’art..., però la ciència encara no es considera cultura. Tothom sap qui va ser Beethoven, però ningú no sap qui era Crick, i Crick va descobrir la doble hèlix! Ja no dic que calgui entrar en detalls, però sí conèixer conceptes molt essencials i bàsics de la ciència.

A la gent no li fa vergonya dir que no sap gens de ciència. La gent creu que si no sap ciència no és inculta. No ens preocupa com a societat! Crec que també donaria peu a una actitud més positiva cap a la ciència el fet que a les escoles, en lloc d’explicar tantes i tantes coses, se n’explicassin menys, però més a fons, i que tothom les entengués. El que sabrien ho sabrien bé. I això produiria una actitud molt més positiva cap a la ciència, i no se’n sabria molt, però això ho tindrien clar. Perquè, si poses tortes les primeres pedres, allò creixerà sempre tort.

Per exemple, al col·legi els expliquen els transgènics, però un nen de vuit anys no té per què saber què és un transgènic. Si no sap què és un gen, no entendrà què és un transgènic! Primer hem de conèixer les plantes, les seves parts, la reproducció..., conceptes com aquests. I si està mal entès, només aconseguirem que la gent tingui por dels transgènics. Per exemple, l’hormona de creixement es fabrica amb processos transgènics, o la insulina... Abans els diabètics prenien insulina de porc, i ara la insulina es fa per enginyeria genètica, i és un transgènic! I tantes altres coses que hem resolt gràcies als transgènics. Una altra qüestió és la mala utilització que es pugui fer dels transgènics per interessos econòmics. Evidentment no hi estic d’acord! Però és d’ignorant estar en contra dels transgènics! El que és bo s’ha de reconèixer.

A vós, que sou genetista, què us ha aportat tot aquest coneixement? Quin descobriment al nivell més humà destacaríeu de tota aquesta feina?

Sempre he estat positiva amb la condició humana. Crec que la majoria de la gent que jo m’he anat topant a la vida, és bona. Crec en els humans i en les relacions entre la gent. Vaig tenir un professor que deia que un científic jove investiga; a partir dels seixanta, crec recordar, divulga; i a partir dels setanta, el científic es dedica a la història de la ciència.

No hi ha temps per a tot?

Si investigues, ho dónes tot. No tens temps de fer altres coses.

No hi ha espai per a la divulgació... 

I mira que ara hi ha eines molt interessants que realment arriben a la gent. Audiovisuals fantàstics i grans creadors que poden fer moltes coses, produccions molt interessants. Crec que divulga més un llibre com Un món feliç que el fet d’anar a les escoles a explicar què fem als laboratoris. Es tracta de fer-ho bé i seriosament. Introduir la ciència en els mitjans de comunicació, però a un nivell potent. Per exemple, que els Oscar dedicassin un premi a cinema científic, o que hi hagués un festival de cinema científic que tingués categoria...; això faria que la gent s’hi interessàs i aprengués coses. Perquè la ciència no té per què ser avorrida. Després, quan hi entres més endins, és més dur, però en adquirir coneixements més bàsics t’ho pots passar realment bé. 

Documents relacionats

Data de l'esdeveniment: 26/10/2015

Data de publicació: Fri Oct 23 12:17:00 CEST 2015