«Ara som una de les universitats més capdavanteres en infraestructures de comunicacions de tot l'Estat»

Maribel Barceló i Xavier Pons, del CTI

Maribel Barceló és la directora i Xavier Pons és el cap d’infraestructures del Centre de Tecnologies de la Informació de la UIB. Ambdós són exalumnes de la casa. Ella va fer Enginyeria Informàtica i ell és llicenciat en Informàtica. Darrerament els tenen ocupats i preocupats dos grans canvis que suposaran un gran avanç tecnològic a la UIB: la Wi-Fi (xarxa sense fils) al 100 per 100 del campus, les seus, l’IMEDEA i Sa Riera, i la instal·lació de nou cablejat estructurat en cinc edificis del campus. No serà fàcil, i ells ho expliquen, però les molèsties al llarg d’uns mesos suposaran una millora que pot durar fins a 25 anys i ens convertirà en una de les universitats tecnològicament més capdavanteres de tot l’Estat.

— Anem per parts: Wi-Fi a tota la UIB amb una millora considerable de les connexions... Ens ho contau?
 
Es tractava de contractar un nou subministrament per a la millora de la Wi-Fi, de la xarxa de comunicacions de dades de R+D+I de la UIB. A la UIB tenim xarxa sense fils des de principis de l’any 2007. Però les coses han canviat, i el nombre de dispositius mòbils que es connecten a la Wi-Fi de la UIB ha augmentat considerablement. Amb la xarxa Wi-Fi que teníem, la cobertura no era completa, ni les capacitats tècniques, ni el nombre de punts d'accés (AP)... Necessitàvem una renovació important.
L’any 2014 es va licitar el concurs de renovació de la Wi-Fi de la UIB i a finals del passat mes d’abril va acabar el projecte. El que hem aconseguit és tenir una cobertura del cent per cent a tot el campus, amb una ampliació de cobertura de les zones dels voltants dels edificis del campus, pàrquings... També cobertura del cent per cent a les seus universitàries de Menorca i d’Eivissa i Formentera, l’IMEDEA, Sa Riera...
 
Hem de tenir en compte que hem passat de 225 a 510 AP, cosa que permetrà que més dispositius es puguin connectar de manera simultània a la Wi-Fi, i amb una considerable millora en la velocitat d'accés. En xifres això suposa que actualment hem passat d'una mitjana de 2.600 a 4.400 dispositius (mòbils, tauletes, portàtils...) que es connecten de manera simultània a la nostra xarxa sense fils. 
 
La nova Wi-Fi és una xarxa capdavantera en l'àmbit universitari, perquè implementa i suporta el darrer estàndard de mercat, 802.11ac, que permet l'increment de la velocitat en un factor de 3 o 4, fins als 1,4 gigabits.
 
Més dades: cada dia s’arriben a connectar a la UIB uns 10.000 dispositius diferents. Al llarg d’una setmana arribam a 16.000 dispositius a tota la UIB. L'administració i la gestió de tots aquests accessos és una de les tasques que duu a terme el CTI.
 
— Supòs que ja era una necessitat, no és així?
 
Clarament! Era una infraestructura necessària, perquè la que teníem donava problemes. La Wi-Fi que tenim des d’ara és totalment suficient i ens ha de permetre el creixement, que en aquest àmbit és clarament exponencial. Avui en dia ja tenim dos o tres dispositius per persona. La gent té mòbil, tauleta i portàtil. Amb la nova tecnologia a la UIB es resol també un tema de densitat dels dispositius. Perquè una cosa és la cobertura, i l’altra és que quan arribàvem a 20 dispositius, el sistema es col·lapsava. Teníem problemes de connexió contínuament. I ara estam preparats per suportar fins a 120 dispositius, o més, per AP, de manera simultània. 
 
— S’ha fet un canvi tecnològic important i, pel que fa a molèsties, els usuaris ni ens n’hem temut!
 
Pel que fa a la configuració, no s’ha notat el canvi. Però d’aquí a un cert temps haurem de canviar l'identificador de connexió (SSID). Ara la majoria de gent es connecta mitjançant la xarxa uib1x o eduroam. Desapareixerà el primer identificador i ens haurem de connectar a la xarxa únicament a través d’eduroam. Serà un canvi que es notarà, perquè tots els usuaris hauran de fer una petita operació als seus dispositius mòbils per accedir a la Wi-Fi. Abans de principi de curs tothom haurà de fer un canvi de configuració a tots els dispositius mòbils. 
 
— Ara, idò, podem dir que som una Universitat capdavantera?
 
Segur que ara som una de les universitats més capdavanteres en infraestructures de comunicacions sense fils de tot l’Estat. Vàrem ser de les primeres a implementar l'estàndard 802.11ac durant l'any 2014, tot i que hi ha altres universitats que estan incorporant la mateixa tecnologia.
 
— Parlem del canvi de cablejat al campus. De què parlam? Es tracta d’un projecte cofinançat amb fons FEDER, no és així?
 
Hem de canviar el cablejat estructurat en cinc edificis del campus. Es tracta de l’Anselm Turmeda, el Guillem Cifre de Colonya, el Guillem Colom Casasnovas, el Mateu Orfila i Rotger i el Ramon Llull. Són edificis on es fa recerca, i necessiten una renovació del cablejat estructurat per poder seguir oferint un bon servei de connectivitat de dades. Efectivament, aquest és un projecte cofinançat amb fons FEDER de R+D+I del Ministeri d’Economia i Competitivitat.
 
— Quin és el pressupost per al canvi de cablejat? 
 
La renovació del cablejat d’aquests cinc edificis suposa 457.000 euros + IVA. El fons FEDER ho cofinança amb la UIB al 50 per cent. Era una oportunitat per fer el canvi que no es podia desaprofitar.
 
El cablejat estructurat és el cablejat que permet connectar els nostres ordinadors de taula a tota la xarxa de la UIB. Als edificis més vells, el tipus de cablejat que tenim és dels anys vuitanta o noranta. 
La tecnologia ha evolucionat molt, i no estàvem preparats per poder seguir oferint un nivell mínim de qualitat, velocitat i fiabilitat. Tanmateix, si no es feia ara, s'hauria de fer en un termini molt curt de temps, perquè el cablatge que tenim ja era al final de la seva vida útil.
Amb el nou cablejat disposarem d'una garantia del fabricant fins a 25 anys.
 
— I en aquest cas suposa fer obres que afectaran el dia a dia al campus. Com es farà?

És clar que una obra d'aquesta envergadura afectarà el dia a dia al campus. Ha estat una de les preocupacions principals a l'hora de redactar el concurs públic de licitació, aconseguir que l'empresa adjudicatària assumeixi una sèrie de condicionants per afectar tan poc com es pugui el funcionament diari del campus.
 
S'ha prioritzat que les feines més invasives es duguin a terme durant els horabaixes del mes de juliol i durant tot el mes d'agost, aprofitant que la Universitat resta tancada durant tres setmanes.
 
El desenvolupament de l'obra s'ha dividit en diferents fases temporals que s'aniran comunicant des d’ara mateix a tota la comunitat universitària, perquè en funció de cadascuna d'aquestes fases hi haurà una sèrie de restriccions que condicionaran el dia a dia de la vida universitària.
 
Ara ens toca a tots fer una bona campanya de difusió i informació, perquè s’ocasionin com menys inconvenients millor a la comunitat universitària. 
 
— I es canvien tots els cables d’aquests cinc edificis. Heu fet nombres?
 
Es durà a terme una substitució de tot el cablejat més antic, i es deixarà en servei el cablejat i les preses que s'han anat posant en posteriors renovacions o ampliacions. En total s'hauran de canviar unes 3.600 preses de dades i es requeriran uns 210 km de cable. 
 
Des del punt de vista tecnològic era un canvi necessari per l’obsolescència del cable, que està ben amortitzat després de 25 anys. De fet, molta gent tenia problemes d’accés... 
 
Seran uns mesos complicats, però els beneficis els tindrem tots els usuaris i per molts d’anys. Haurem de fer un esforç col·lectiu, però pensam que valdrà la pena. Si volem ser una Universitat capdavantera, la tecnologia és imprescindible!

Data de publicació: Wed Jun 17 13:25:00 CEST 2015