«Aquesta operació ha permès que es fixin en la UIB i en la recerca que s'hi fa, a l'altura de les millors universitats del món»

Joan Perelló, director general de SANIFIT 

Joan Perelló és el director general de SANIFIT. Té 36 anys i és de Binissalem. Ens rep en una petita oficina, la seu de SANIFIT, que es troba al ParcBIT. Passa 70 hores setmanals fent feina: és professor ajudant doctor de la UIB, però des de 2013 és també el director general d’una empresa mallorquina, SANIFIT, que ell mateix cofundà el 2004, juntament amb Bernat Isern, a partir de la recerca del Laboratori de Litiasi Renal (LILR) de la UIB. SANIFIT ha aconseguit atreure una inversió de 36,6 milions d’euros, la més gran aconseguida per una empresa del sector biotecnològic a Espanya i una de les més grans d’Europa. El finançament permetrà continuar el desenvolupament clínic d’un medicament, el SNF472, que, si tot va bé, prendrien els malalts que fan diàlisi per evitar calcificacions en el futur.

Són molts de milions damunt la taula. Impressionant i quasi un somni, no és ver?

Idò mira, és cert, però per a mi la notícia realment no és la inversió, que també és important, evidentment, sinó que gairebé ho és més el tipus d’inversors que han cregut en nosaltres, i que són inversors líder especialitzats en ciències de la vida a Europa, a més de dues empreses farmacèutiques, una de les quals és Baxter Ventures, que és l’empresa líder mundial en productes per a la diàlisi i que ara, gràcies a aquesta operació, ja és accionista de SANIFIT.  

L’operació liderada per Ysios en la qual també han participat els accionistes actuals, entre ells “la Caixa” i HealthEquity, ha comptat amb la participació d’altres fons internacionals. Hem de tenir en compte que cap d’aquests inversors (Lundbeckfond Ventures, Forbion Capital Partners, Gilde Healthcare, Edmond de Rothschild Investment Partners, i Baxter Ventures), per diferents motius, no havien invertit mai a Espanya. Ara saben que existeix un lloc, les Illes Balears, i una universitat en la qual es fa ciència al mateix nivell que en qualsevol altre lloc del món. I saben que en aquestes illes hi ha emprenedors i gent amb tant de talent com en qualsevol altre indret.

Fem un poc enrere... Quina és la història de SANIFIT?

En Bernat i jo fundàrem SANIFIT el novembre de 2004, i jo em vaig doctorar el 2005. Havíem guanyat un concurs d’innovació del Govern balear, i això va ser com una empenta, perquè, a més, un dels requisits del premi era que havies de muntar l’empresa.

SANIFIT és la continuació de totes les investigacions originades per l’equip de Fèlix Grases, al Laboratori de Litiasi Renal del IUNICS.

El 2004 creàrem SANIFIT. Varen ser dos anys i escaig d’organització, de pensar idees, de fer alguns estudis inicials..., però va ser el 2007 quan “la Caixa” va fer la primera inversió i vàrem viure una etapa de creixement i consolidació. Tot anava més o menys bé fins al 2012, quan vàrem haver de congelar les activitats. Passàrem de ser tretze persones a ser-ne dues. El meu company Bernat i jo, que érem els fundadors, vàrem sortir de l’empresa durant més d’un any, per no ser una càrrega i per veure si ho aixecàvem. No era una situació concursal perquè, de fet, teníem molts de projectes competitius públics aprovats, però els doblers no arribaven. Mentrestant havíem de mantenir patents, nòmines... Al final vàrem haver de parar i treballar molt per poder tornar a arrencar. Va ser molt dur. L’any 2013 vàrem llicenciar una pasta de dents a una multinacional, la qual ens va fer un pagament important. Aquella operació ens va permetre sortir del pou. Era un dentifrici blanquejant que també elimina la tosca de les dents.

Hem de tenir present que el 90 per cent del pressupost de SANIFIT és recerca. De fet, ara amb aquesta ronda, dins l’any que ve, SANIFIT serà el 10 per cent del pressupost de recerca de les Illes Balears. Fins ara la contribució de la biotecnologia balear a la inversió en R+D ja era important. A les Illes Balears hi ha 50.000 empreses. D’aquestes 50.000 en tenim 25 de biotecnologia, i aquestes executen el 30 per cent del pressupost de R+D privat. L’any que ve, amb aquesta ronda, triplicarem el pressupost de la inversió privada. Estam contents... Està molt bé quan penses que veníem de tocar fons...

I ara, amb el finançament obtingut, us dedicareu a desenvolupar el SNF472, que és un medicament per al tractament de malalties cardiovasculars relacionades amb la calcificació en pacientes amb malaltia renal. En expliques quines són les fases del projecte?

El producte el fem amb dues indicacions. Per a malaltia cardiovascular en diàlisi i per a una malaltia rara, que es diu calcifilaxi. Pel que fa al fàrmac per a la malaltia rara, els estudis clínics són més petits, perquè hi ha menys pacients que la pateixen i, per tant, els costs i el temps que hi has d’invertir són menors. El que proposàrem l’any passat als inversors era anar cap a un tractament d’aquesta malaltia rara i, si la cosa anava bé, tancaríem la segona part de la inversió. Continuant amb la recerca de finançament, vaig coincidir amb la gent d’Ysios Capital, el fons que ha liderat aquesta operació d’inversió, que acceptaren liderar la ronda de finançament i proposaren de fer el desenvolupament en paral·lel per a les dues indicacions anteriors, ja que així es guanyava en temps de vida de la patent. I és clar, es tracta d’una operació gran, perquè els estudis clínics així ho requereixen.

En quina fase sou ara?

Pel que fa a la malaltia rara, entrarem en un estudi de fase II, amb 15 malalts, i després en un de fase III, de 50 a 100 malalts. Si tot va bé i no hi ha res de nou, que això és molt dir, el 2019 podríem tenir el medicament al mercat per tractar la calcifilaxi.

El 2014 vàrem començar a donar el medicament a persones, voluntaris sans. Abans de tot has de demostrar la seguretat del producte administrant-lo a voluntaris sans, i a continuació passes a administrar-lo a malalts, en aquest cas malalts dialitzats. L’any passat vàrem fer una altra ampliació de capital, començàrem la fase clínica Ib d’estudi amb malalts, que acabarà al novembre, i està donant resultats molt positius tant pel que fa a seguretat com a activitat farmacològica.

La fase següent, la fase clínica IIb, consisteix a mirar l’eficàcia del producte en pacients, i es farà en un estudi amb 400 malalts, que es desenvoluparà entre 70 i 100 hospitals de tot el món. La diàlisi es fa de manera diferent aquí que en altres llocs, i per això se cerca la representativitat de la mostra en un estudi clínic.

És d’agrair que us hàgiu proposat treure un fàrmac per a una malaltia rara, que afecta poca gent. Pocs laboratoris dediquen esforços a aquestes malalties...

En aquest cas jo crec que té avantatges. En primer lloc, perquè són malalts que tenen un any d’esperança de vida, i no tenen cap altre medicament aprovat per a aquesta indicació. És un tema de justícia social importantíssim!

Aquesta malaltia rara també és una calcificació cardiovascular, però és més perifèrica. Afecta petites artèries, que es van calcificant, i si una artèria es calcifica, hi arriba menys oxigen, i el teixit mor. Aquest fet provoca úlceres a la pell que creixen ràpidament, en setmanes. La situació ens dóna una esperança de vida d’un any, a causa principalment de la infecció d’aquestes ferides, però l’origen és la calcificació cardiovascular. El principi és el mateix!

Per a SANIFIT seria molt important, ja que si demostres que el producte funciona amb la forma més agressiva de calcificació, llances un missatge positiu, i uns anys després pots tenir el medicament aprovat per a l’altra indicació, «per tractar malaltia cardiovascular en el pacient de diàlisi en general».

L’objectiu és fer un medicament que prendria tothom que fa diàlisi per evitar calcificacions en el futur?

Aquest és el nostre objectiu. I ja l’hem dissenyat perquè sigui d’administració intravenosa i s’administri al mateix temps que fas diàlisi. Podem assegurar que amb les rates funciona molt bé. Els seus vasos no es calcifiquen.

Si ho aconseguim seria una gran fita. De fet, el que passa a les Illes Balears és una anomalia estadística. A Espanya no hi ha cap altra universitat que hagi posat una molècula en fases clíniques. I en canvi, ja hi ha dues empreses derivades o spin-off de la UIB que ho han aconseguit: SANIFIT i Lipopharma.

Atura les calcificacions, però el malalt haurà de seguir fent diàlisi...

Així és! El que espera un malalt de diàlisi és un transplantament de ronyó, que a vegades no es pot dur a terme perquè les calcificacions no ho permeten. Si pots evitar que això passi, i reduir el risc cardiovascular, li dónes al pacient temps i qualitat del sistema cardiovascular, mentre espera per a un futur transplantament de ronyó.

I supòs que teniu altres projectes en marxa?

Sí. I sempre relacionats amb el calci, que és el que coneixem, i sempre a partir de la recerca que es fa al Laboratori de Litiasi Renal de la UIB.

Ara estam en procés de llicència del producte antitosca a l’àmbit veterinari, ja que els cans i altres animals domèstics desenvolupen molta de tosca.

I una altra línia que és a punt de sortir al mercat és la d’un producte contra l’osteoporosi. En aquest cas hem desenvolupat el producte final, que és un suplement dietètic per a la salut dels ossos.

Realment el teu cas és un cas d’èxit per a la UIB... Ho has pensat?

Estic superorgullós de ser un producte UIB. Personalment, alumne de Química; doctorat a la UIB; després professor associat i professor ajudant doctor; emprenedor i creador d’una empresa que neix totalment de la UIB.

M’hauria agradat fer un postdoc tradicional, però l’he fet a SANIFIT, on vaig ser durant tres anys investigador Torres Quevedo. Crec que és molt important sortir a fora, veus altres maneres de fer feina i altres cultures. Només l’any passat vaig agafar 150 vols, i t’adones com és d’enriquidor veure com treballa altra gent. De fet, nosaltres el primer estudi amb malalts el vàrem fer a Londres i Manchester, i el fase Ib actual s’ha dut a terme a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en cap dels tres centres no ha estat igual. Tot suma. I és important.

Notícia relacionada

Data de publicació: Fri Oct 02 13:42:00 CEST 2015